Els Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana han trobat tres projectils sense detonar de la Guerra Civil durant els treballs d’extinció de l’incendi de Bejís. Segons els bombers, es tracta d’una situació habitual amb la qual es troben des de fa anys, sobretot en zones com aquesta pertanyent al Territori XYZ o Línia Metallana, una de les majors línies defensives construïdes a Espanya i que conserva nombrosos vestigis dels combats encara sense fer explotar.
Els tres artefactes van ser trobats per la unitat de bombers forestals de Zarra i Enguera, a Andilla; la unitat helitransportada de Castelló en la base militar del Toro (aquests dos durant els treballs en plena extinció de l’incendi de Bejís), i un tercer, detectat aquest cap de setmana per uns ciclistes que van avisar a la unitat de Gilet, que es trobava en aquests moments en tasques de vigilància en la zona cremada.
El cap de la Unitat de Bombers Forestals de Jérica, José Vicente Bolumar, recorda que ja l’any 2000, en un incendi a Jérica, es van estar escoltant detonacions durant tota una nit procedents d’un antic polvorí o en 2020, durant un altre incendi a Bejís, els bombers es van trobar una magrana sense detonar i quan va acudir la Guàrdia Civil, va descobrir una altra més.
El territori XYZ, també conegut com a línia Metallana en honor al coronel que estava al comandament dels exèrcits que la van construir, comprenia quaranta-dos municipis valencians situats en cinc comarques. Quaranta d’ells estan a Castelló i van des de Montán a Villamalur, Azuébar, Bejís, Teresa, Navajas, Segorbe o la Vall d’Uixó.
Solucions i protocol a seguir
Davant aquesta situació perillosa que s’afegeix a la pròpia a la qual s’enfronten els bombers forestals en l’extinció d’un foc com el recent de Bejís. Bolumar indica que es poden donar diverses solucions, una d’elles ja d’aplicació a Alemanya, on són nombrosos els vestigis armamentístics procedents de la Segona Guerra Mundial. “Les cremes prescrites -afirma-, en llocs on sabem hi ha munició ens permetrà detonar-la d’una forma controlada”.
El cap de la Unitat de Jérica explica que s’haguera de fer un treball previ abans de les cremes i delimitar un pla on han hagut incendis i on no des del final de la Guerra Civil. D’aquesta manera, en creuar les dades amb l’històric d’incendis declarats en la Comunitat Valenciana que recull Prevenció d’Incendis Forestals, podríem saber amb certesa on no han hagut incendis i allí seria la zona amb més perill d’explosió de material de guerra.
“En aquest incendi –indica-, hem vist que just on més ha explotat material de guerra és allà on no han hagut incendis des de l’any 1936, ja que era territori agrícola que, després de l’abandó rural, i fora reforestat per l’Icona en els anys 50 i, per tant, era la primera vegada que es cremaven des de llavors”.
Segons el cap de la Unitat de Jérica, “una altra alternativa seria creuar dades amb l’Exercite i assenyalar les zones ja cremades i fetes explotar i diferenciar-les de les zones calentes on va haver-hi molta activitat durant la Guerra Civil per a tindre-les localitzades amb brevetat i afrontar l’extinció d’una forma més cautelosa”.
El protocol d’actuació en aquests casos quan es produeix una troballa de material de guerra es resumeix de la següent forma -conclou Bolumar-: “no tocar l’artefacte, acordonar la zona, allunyar-se d’ell i cridar al Servei de Desactivació d’Explosius de la Guàrdia Civil perquè procedisca a la seua detonació de manera controlada”.
