El Govern de Pedro Sánchez, en una resposta a una pregunta del senador de Compromís, Carles Mulet, respecte a la interpretació de l’enrevessada nova normativa sobre permissivitat de cremes agrícoles, reconeix que encara no ha analitzat aquesta modificació (imposada pel PSOE al Senat al novembre) i que solament després d’aquest supòsit «es valorarà la necessitat de publicar una nota interpretativa sobre aquest tema per part de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic».
Precisament, en la pregunta, Mulet exposava com a organitzacions afectades com LA UNIÓ Llauradora que reclama una clarificació sobre la crema de residus agrícoles.
A l’octubre, en el Congrés, prospera una esmena a “la Llei per la qual es regulen el sistema de gestió de la Política Agrícola Comuna i altres matèries connexes” que va aconseguir amb una disposició nova, la modificació de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, objecte d’aquesta polèmica.
Mitjançant aquesta esmena s’havia aconseguit eliminar el polèmic punt 3 de l’Article 27 respecte a l’Eliminació de residus, que es va usar per a interpretar-ho d’una manera restrictiva per a sancionar a agricultors per continuar amb el sistema de cremes tradicionals (article que ja s’ha eliminat). Amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Únicament podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, i sempre que compten amb la corresponent autorització individualitzada que permeta aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari, entre altres.
Malgrat el consens generalitzat a excepció del PSOE, durant la tramitació d’aquesta llei al Senat, el partit que sustenta al Govern va voler eliminar aquesta modificació i tornar al text original, prohibint totes les cremes, finalment, pactant amb ERC-Bildu i Junts, va prosperar un text, que retrocedia en l’avançat en el Congrés, «no permetent la crema de residus agrícoles, excepte per a les xicotetes i microexplotacions agràries sense especificar que són xicotetes o microexplotacions» i que només podrà permetre’s la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola quan compten amb la corresponent autorització de l’òrgan competent de les Comunitats Autònomes, bé per raons de caràcter fitosanitari que no siga possible abordar amb una altra mena de tractament motivant adequadament que no existeixen altres mitjans per a evitar la propagació de plagues, bé a fi de previndre els incendis.
De nou, un pas arrere que genera total desprotecció als agricultors “no sabem a partir de quant consideren xicoteta explotació, i de nou ho deixen tot a criteris fitosanitaris, quan recordem que el principal problema del País Valencià és que som un terreny de minifundis, amb moltes zones muntanyenques, on es torna pràcticament impossible o superencaridor entrar trituradores o desplaçar les restes de podes; això pot provocar un massiu abandó de cultius que ja no són viables econòmicament, però que es transformaren en un luxe inassumible en encarir el tractament mecànic de la resta de podes. Es demana poder cremar no per motius fitosanitaris de plagues, sinó per ser l’única opció viable”.
Segons Mulet, “el text del Congrés acabava amb aquesta prohibició i no considerava residus les restes de podes agrícoles, obria una porta a una regulació assenyada del tractament de la resta de podes, el PSOE es va encabotar a fer marxa enrere i va pactar una reculada amb altres grups, i va comptar amb el nostre vot en contra. Ara, quan li demanem que interprete un text imposat pel seu partit, el Govern, dos mesos després, diu que encara no l’ha analitzat, si això no és prendre el pèl a la ciutadania, és que és una mica pitjor”.