El diumenge a la tarda es va entregar a l’auditori municipal el guardó simbòlic del Carnestoltes d’Or, als presidents que ha tingut la COC, i naturalment de manera col·lateral un reconeixent també als seus respectius equips, a les seues juntes per l’entrega, la dedicació, el seu treball totalment desinteressat amb l’objectiu comú que el Carnaval no desapareguera i que anés a més.
Mariano Castejón, com a presentador de l’acte va voler recordar que la COC existeix des de 1989, abans ja l’any 1983 el col·lectiu Carnestoltes Moltes Voltes impulsat pel malograt Toni Fabregat va encendre l’espita del ressorgiment del Carnaval al qual de seguida es van apuntar altres persones del Nou teatre estudi, el malograt Oscar Esteller, Ana Mari Cases, o José Francisco Sancho, o Juan Navarro, entre altres.
L’any 1984, amb la creació de les primeres comparses es va creure convenient nomenar una comissió que coordinés la festa, amb Jose Antonio Gómez Sanjuán com a president, Agustin Castejón, com a secretari, José Sancho de tresorer, els vocals Rosa Maria Valls Serrano, Ricardo Serret Ejarque, Francisco Gombau (Paco Cañero). Anselmo Gacía, Juan Martinez i Angel Vallés. De la incipient Comissió Sanjuán, va dimitir al desembre del 1985. Li succeeix de forma molt efímera, Jose Luis Rodríguez Dassí, Poche; però qui realment van coordinar el carnaval entre els anys 86 i el 88 van ser els regidors de festes als qui ja es va rebre homenatge l’any passat, José Palacios i Juanito Boix.
Però arriba l’any 1989 i tot pega un gir de 180 graus. Es crea la COC i es legalitza com una societat més del poble. El Carnaval adquireix una nova dimensió.
Els presidents de la COC van pujar a l’escenari en ordre invers als anys del seu mandat on l’alcalde Guillem Alsina, el president actual de la Gestora, Cristian Gracià i la regidora de Festes, Paula Cerdá, van entregar el símbol del Carnestoltes d’Or, al darrer president Jordi Català, Jordi Febrer del 2017 i 2018, 2 anys. Abans d’ell primer com a gestora i després com a president 2 anys més d’Abilio Segarra, que a l’estar fora de Vinaròs ho va arreplegar el secretari de la seua Junta, Juanjo Bas. Entre l’any 2012 i el 2015, quatre anys de presidenta d’Elke Fernández que va agafar el relleu de Jose María Pozo, president en el carnaval del 2011. Els quatre anys anteriors van ser l’etapa de Curro, del 2007 al 2010, José Antonio Jiménez. Quatre anys més va estar en la presidència. La primera dona que accedia al càrrec, Rosa Mari Pascual, des del 2003 al 2006. Entre el 2002 i el 1999 la presidència de Bartolomé Bueno i va succeir a Rafael Romero, president entre 1995 i 1998.
Es va recordar de manera especial i emotiva al president que al llarg de set anys, entre 1989 i 1995, va estar al davant: Antonio Martínez.
Ell i la seua junta va crear i legalitzar la COC. El Carnaval de Vinaròs es va transformar, es va crear una estructura de festa que encara perdura als nostres dies. Es va entregar en cos i ànima en un projecte de llarg recorregut que va eixir bé. El Carnaval es transforma: el transformen, apostant cada vegada més per l’espectacle però sense renunciar a la tradició.
Amb Toni Martínez s’instal·la el primer entoldat al mig del passeig Colón, davant el cop de mar, on es presenten les primeres reines. La festa va creixent, augmenten les comparses, l’entoldat tenia fins i tot palcos com els grane teatres, i es passa dels 3 dies d’un cap de setmana als deu dies que entre unes coses o altres tenim ara.
Amb Martínez el Carnaval aconsegueix somnis impensables, només ell va ser capaç de muntar un tren especial, carregar en góndoles les carrosses i anar a la conquesta de Valencia en la desfilada de regne. Després també es va repetir. Però els pioners sempre seran els pioners.
Toni, després d’una greu malaltia que va poder en ell, lluitant fins al darrer segon, ens va deixar el 29 de juny del 2020. ‘Segur que si ell ara estiguera entre natros, alguna cosa tindria al cap que natros no hem pensat. La seua comparsa Jalem i al Katre ja és història, com també ha entrat en la historia del nostre Carnaval el president Toni Martinez’. El va recollir la seua dona Tina Resurrección, molt emocionada i agraïda per l’homenatge pòstum que se li rendia.
Va tancar l’acte les paraules de l’alcalde que es va sumar a l’agraïment que el poble ha de tindre als qui han fet possible amb el seu esforç i dedicació que el Carnaval es rellancés i seguisca endavant.
