L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) se suma a l’ona d’indignació dels agricultors i pescadors europeus –representats en el COPA-COGECA i EUROPECHE– en instar “als partits polítics que alguna vegada han sentit sensibilitat cap a l’agricultura a tombar la bogeria legislativa que suposa la Llei de Restauració de la Naturalesa per a, posteriorment, establir una taula de diàleg i un consens amb el sector agrari”.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, destaca que “sota el fals debat sobre la protecció del medi ambient a Europa, realment el que s’està fent, de manera descarada i intencionada, és buscar la reducció de la producció agrària, per a beneficiar les exportacions de béns industrials, tecnològics i de serveis d’alguns països europeus i, al mateix temps, per a beneficiar a altres països europeus no productors que així s’enriqueixen distribuint els aliments que importen de països tercers. Ja està bé d’enganyar la gent. Amb lleis insultants com aquestes, Brussel·les està anteposant els interessos comercials d’uns pocs sobre l’autosuficient alimentària europea”.
La Comissió Europea va proposar l’any passat una Llei de Restauració de la Naturalesa, introduint nous objectius i obligacions jurídicament vinculants per als estats membres, i indirectament sobre els sectors de producció primària europeus. D’acord amb ASAJA, a Espanya suposaria que al voltant del 40% de la superfície que està sota la Xarxa Natura 2000 quedaria improductiva pel fet que no permetria la mateixa activitat agrícola com fins ara, malgrat complir ja amb nombrosos condicionants com són les Zones Especials de Conservació (ZEC) així com de Zones d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA).
Segons denuncien COPA-COGECA i EUROPECHE, “Brussel·les va dur a terme una basta avaluació d’impacte que no representa l’impacte real en els productors primaris a Europa, sinó que es va centrar únicament en els beneficis que tindrà per a la societat sense tindre en compte els perjudicis”. A més, critiquen que “la Comissió Europea espera que totes les restauracions procedisquen dels fons de la Política Agrícola Comuna (PAC) o del Fons Pesquer i marítim de la UE, quan tots dos pressupostos ja estan sobrecarregats; i es nega a proposar un Fons de Restauració concret en benefici de tots els actors d’aquesta transició”.
Com a resultat, en un moviment sense precedents, les Comissions d’Agricultura (AGRI) i Pesca (PECH) del Parlament Europeu han rebutjat la proposta: “Tots els membres del Parlament Europeu que van donar suport al rebuig van dir sí a la restauració de la naturalesa, però no a una legislació mal pensada, poc realista i inaplicable que posa en perill els mitjans de vida i la producció d’aliments dels agricultors i pescadors a la UE”.
El 15 de juny, la Comissió de Medi Ambient (ENVI) del Parlament Europeu prendrà una decisió final sobre l’expedient. COPA-COGECA i EUROPECHE demanen al Comité ENVI que “escolte i respecte les preocupacions de les comunitats d’agricultors i pescadors i demanen a la Comissió que reprenga el procés des de zero. Aquests sectors s’han enfrontat no sols a desafiaments globals (per exemple, Covid, crisi energètica, guerra), sinó també a polítiques ambientals radicals de la UE que estan afectant profundament la producció d’aliments i la sobirania alimentària de la UE”.
Niels Peter Nørring, president del Grup de Treball sobre Medi Ambient de COPA-COGECA, declara que “una bona Llei de Restauració de la Naturalesa no pot dissenyar-se sense el clar compromís dels agricultors i pescadors. Per tant, «en lloc d’amenaces i acords encoberts, la Comissió Europea hauria de tornar a la taula de debat. Les autoritats de la UE han de respectar i reconéixer que els qui implementaran aquesta llei no la consideren ni factible ni viable».
Javier Garat, president d’EUROPECHE, agrega que «la Comissió ha creat un debat polaritzat entorn de la Llei de Restauració de la Naturalesa de la UE. De la mateixa manera, les ONG han polititzat i simplificat el debat enumerant als eurodiputats a favor o en contra de la naturalesa. Però el problema és que hem arribat a un punt en el qual la protecció és sinònim d’exclusió. Hem d’intentar compatibilitzar la protecció del medi ambient amb l’activitat humana i, en particular, amb la tan necessària producció d’aliments. Ja estem important el 70% dels productes de la mar que consumim a Europa. La nova Llei sens dubte contribuirà a augmentar la bretxa de seguretat alimentària».
Segons el sector, el turbulent debat sobre la nova llei ambiental evidència que, per a satisfer les necessitats dels seus ciutadans, “la UE ha de donar una resposta directa a la pregunta fonamental: Quants aliments ha de produir o importar la UE i és prudent confiar la nostra seguretat alimentària a tercers països?”
