Un estudi elaborat per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) a partir de dades del Ministeri d’Agricultura revela que la valenciana és la comunitat espanyola que menys superfície agrària cobra de les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna (PAC). En concret, el 50,26% de la superfície de la Comunitat Valenciana –439.626 hectàrees de cultiu– queda fora d’aquestes subvencions, mentre que a nivell nacional a penes el 15,11% de la superfície agrària està exclosa. Les regions amb menor percentatge de terres no perceptores d’aquestes ajudes directes són Castella-La Manxa (3,96%), Aragó (6,61%) i Extremadura (8,45%).
AVA-ASAJA també subratlla que al voltant de 59.000 agricultors de la Comunitat Valenciana –és a dir, fins al 60% del total– no cobren ni un euro d’ajudes directes de la PAC. Enguany les han sol·licitades 40.764 titulars, el que suposa un 7,3% menys respecte a l’exercici anterior. Segons l’organització presidida per Cristóbal Aguado, les principals causes que expliquen aquestes xifres són que la Comunitat Valenciana és líder en terres deixades de cultivar (171.000 hectàrees abandonades), així com la discriminació de la PAC cap als cultius mediterranis, el minifundi i les estrictes condicions en les normes a complir: una quantitat mínima de 300 euros, excessiva burocràcia, ajudes acoblades de difícil
compliment i ecorègims no adaptats a la realitat dels cultius.
Ecorègims
En referència a aquest últim punt, l’estudi d’AVA-ASAJA conclou que el 65% –quasi dues terceres parts– de la superfície agrària de la Comunitat Valenciana no s’ha acollit a cap ecorègim, un pagament complementari i voluntari per complir requisits ambientals que representa una quarta part del pressupost de la PAC. Aquest percentatge torna a ser molt de menor en el còmput nacional, on sols el 25,9% de la superfície rebutja aquestes ajudes.
Per cultius, el 77% de la superfície de cultius permanents (cítrics, vinya, fruiteres, olivar, etc.) no s’acull ales cobertes vegetals o a la trituració de restes de poda, mentre que el 86% no s’acull a la rotació de cultius o sembra directa (cultius herbacis, hortalisses, etc.) Per contra, els ecorègims vinculats a la ramaderia i l’arròs tenen millor implantació.
AVA-ASAJA argumenta aquesta escassa acceptació al fet que “la majoria dels ecorègims s’adeqüen a les labors que requereixen els cultius, sobretot els llenyosos, de manera que els agricultors lògicament pensen que si els fan, acabaran perdent més diners per la venda dels seus productes que el que representa l’import de l’ajuda. Això passa quan els polítics legislen d’esquena al camp i es mouen per un ecologisme radical i ideològic, que acaba afavorint just el contrari del que proclamen: l’abandó i la degradació paisatgística”.
