La seu castellonenca de l’Associació Espanyola Contra el Càncer ha organitzat en la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I de Castelló, amb motiu de la commemoració del Dia Mundial de la Investigació en càncer el dia 24, la tercera edició d’una jornada sobre investigació sota el lema «els pacients necessiten més investigació», inaugurada pel vicerector d’Investigació, Jesús Lancis, i el president de la Junta Provincial de l’AECC, Carlos Ulldemolins.
Durant la trobada, la doctoranda Raquel Gil Edo, primera becada predoctoral de la Fundació Científica de l’AECC per la Junta Provincial de Castelló, ha explicat els resultats de la investigació realitzada per a la seua tesi doctoral «Síntesi i avaluació biològica d’agents anticàncer multidiana com a efecte immunomodulador, antiangiogènic i antivascular», desenvolupada en el Grup Química per a la Medicina (JMC) sota la direcció dels catedràtics Eva *Falomir i Miguel Carda.
L’estudi, emmarcat en el camp de la investigació bàsica sobre el càncer, ha comptat amb el suport econòmic de l’*AECC-Castelló amb una dotació de 134.000 €, per mitjà d’una beca predoctoral de quatre anys (gener 2019-març 2023), perquè la investigadora fera l’estudi en el grup d’investigació JMC i en els laboratoris del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la universitat pública de Castelló.
Aquest tipus de beques es financen gràcies a l’esforç de la societat castellonenca i, en particular, a l’esforç de les voluntàries i voluntaris de l’AECC-JP de Castelló que, de manera totalment altruista, ixen al carrer en totes les campanyes d’acapte per a recaptar diners amb els quals, a més d’ajudar als pacients, invertir en investigació.
La jornada ha comptat també amb la participació de Julián Borrás, cap clínic d’Al·lergologia del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, qui ha parlat sobre «L’oncoalergia: la dessensibilització com a part del tractament del pacient oncològic» i la investigadora del Centre Príncep Felip de València, Inma Conejos, qui ha comentat l’oportunitat que suposa per a unir societat i ciència, ajudes com la que atorga l’AECC. A més, s’ha inaugurat l’exposició «La investigació en càncer: un repte mil·lenari» en el vestíbul de la Facultat de Ciències de la Salut de l’UJI.
Noves molècules antitumorals
Raquel Gil Edo ha estudiat el desenvolupament de noves molècules capaces de destruir el teixit tumoral sense afectar els teixits sans i afavorir l’activació del sistema defensiu contra el tumor. L’objectiu de la tesi era trobar compostos que pogueren usar-se, en un futur, en teràpies oncoinmunològiques sense causar efectes secundaris importants que també van evitar la metàstasi, és a dir, la propagació del tumor a la resta de teixits.
El treball ha culminat amb el desenvolupament d’una sèrie de molècules orgàniques que presenten una activitat singular molt interessant perquè, a dosi en les quals no produeixen cap toxicitat, són capaces d’inhibir el creixement del tumor, desmuntant la xarxa de vasos sanguinis que subministra al mateix l’oxigen i els nutrients necessaris per a continuar creixent i activant a diferents tipus de cèl·lules defensives contra l’expansió del teixit tumoral.
Aquestes molècules tan prometedores van ser dissenyades mitjançant càlculs teòrics previs duts a terme en el grup d’investigació JMC, i han sigut sintetitzades, purificades i caracteritzades per Raquel Gil. A més, la doctoranda ha estudiat l’efecte d’aquests compostos sobre diferents línies cel·lulars d’adenocarcinomes humans, de mama, de pulmó i de còlon, línies de cèl·lules no tumorals i, a més, dos tipus de línies de cèl·lules defensives, cèl·lules T i monòcits.
El que es va observar en aquests estudis exhaustius és que els compostos, per se, no causen cap mena de toxicitat en les cèl·lules sanes, però alguns dels compostos dissenyats aconsegueixen reduir el nombre de cèl·lules tumorals en presència de les cèl·lules defensives. És més, hi ha compostos que activen a les cèl·lules T no funcionals perquè destruïsquen a les tumorals.
«Tots els compostos desenvolupats en la tesi de Raquel Gil són tan prometedors, comenta la investigadora Eva *Falomir, responsable del grup de Química per a la Medicina, que la investigació continuarà en el nostre grup i en els laboratoris del Departament de Química Inorgànica i Orgànica per a intentar, que en un futur, puga tindre una aplicació clínica que beneficie als pacients»
