La Conselleria de Sanitat és pionera a nivell nacional en iniciatives que tenen com a objectiu l’ús prudent dels antibiòtics, com la prescripció electrònica diferida d’antimicrobians.
Es tracta d’una eina clínica que s’utilitza davant quadres clínics lleus, en els quals existeixen dubtes sobre si estan produïts per bacteris o virus (per als quals els antibiòtics són ineficaços).
En estes situacions, el sistema informàtic permet al metge realitzar l’acte de la prescripció de l’antibiòtic durant la consulta amb el pacient, però no s’activarà per a la seua dispensació en la farmàcia comunitària fins 24/48 hores després. D’esta manera el pacient es corresponsabilitza del seu tractament i només l’utilitzarà en funció de l’evolució del quadre clínic.
Des de l’inici de l’ús d’esta eina, posada en marxa enguany, en els pacients els que s’ha emprat esta prescripció diferida per part dels seus metges d’atenció primària o hospitalària, tan sols un 35,02% dels pediàtrics i un 49,5% dels adults van necessitar finalment tractament antibiòtic, i s’ha registrat l’impacte en la reducció del consum d’antimicrobians.
Per a conscienciar de l’adequada utilització dels antibiòtics, la Conselleria de Sanitat i la Societat Valenciana de Malalties Infeccioses de la Comunitat Valenciana han organitzat una jornada dirigida als professionals sanitaris que se celebra el pròxim dia 22 de novembre, emmarcada dins de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l’Ús d’Antimicrobians que se celebra del 18 al 24 de novembre.
Equips PROA
Actualment, els 24 departaments de salut de la Comunitat Valenciana disposen d’equips o comités multidisciplinaris, integrats per professionals sanitaris (de farmàcia, infermeria, medicina, microbiologia) tant hospitalaris com d’atenció primària, que són claus per a millorar els resultats dels tractaments enfront de les infeccions bacterianes en la nostra comunitat.
Són coneguts com a equips PROA (Programa d’Optimització d’Ús d’Antibiòtics) i porten a la pràctica accions i activitats per a millorar la prescripció i dispensació d’antibiòtics, així com l’optimització del tractament de les malalties infeccioses i l’avaluació de resultats en salut, mitjançant suport a la resta de professionals sanitaris. També són claus per a la consecució dels objectius i estratègies del Pla Nacional de Resistència a Antibiòtics (PRAN).
Una altra mesura en procés d’implementació és l’adopció de la classificació “AWaRe” de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en els sistemes d’ajuda a la prescripció per a optimitzar la utilització dels antibiòtics considerats de “reserva”
Esta eina classifica els antibiòtics en tres grups – antibiòtics d’accés, antibiòtics sota vigilància i antibiòtics de reserva – i precisa els antibiòtics que s’han d’utilitzar per a les infeccions més comunes i greus, els que haurien d’estar disponibles en tot moment en el sistema de salut i els que han d’utilitzar-se amb moderació o conservar-se i utilitzar-se únicament com a últim recurs.
En definitiva, es tracta de mesures útils per a millorar l’adequació de l’ús d’antimicrobians i evitar, en última instància, la propagació d’infeccions resistents als antibiòtics disponibles.
Així mateix, des de la Direcció General de Farmàcia de la Conselleria de Sanitat es realitza el monitoratge, seguiment i vigilància del consum d’estos fàrmacs, així com l’avaluació de la incidència de microorganismes resistents i dels resultats clínics.
Fàrmacs amb efecte ecològic
Així mateix, en el marc del Dia Europeu per a l’Ús Prudent dels Antibiòtics, el 18 de novembre, i de la Setmana Mundial de Conscienciació sobre l’Ús dels Antibiòtics abans citada, la campanya del Pla Nacional de Resistència a Antibiòtics d’enguany fa èmfasis en el fet que els antibiòtics són fàrmacs amb efecte ecològic, per la qual cosa un ús inadequat (automedicació o ús en infeccions d’origen víric) afavoreix la generació de bacteris resistents que poden transmetre’s i no sols poden posar en risc la salut de les persones, sinó també la dels animals i el medi ambient.
La resistència als antimicrobians sorgeix quan els bacteris, els virus, els fongs i els paràsits deixen de respondre als agents antimicrobians. A conseqüència de la farmacoresistència, els antibiòtics i altres agents antimicrobians es tornen ineficaços i les infeccions es tornen difícils o impossibles de tractar, la qual cosa incrementa el risc de propagació de malalties, d’aparició de formes greus de malalties i de mort.
