L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) xifra en més de 400 milions d’euros les pèrdues directes i indirectes que ha patit el sector agrari de la Comunitat Valenciana durant els deu primers anys del veto rus. Els cítrics, els caquis, les fruites de pinyol i les hortalisses han sigut les produccions valencianes més afectades pel tancament del qual era l’agost de 2014 el primer mercat extracomunitari: “Amb les exportacions a l’alça, perdre de la nit al dia 200 milions de consumidors va ser un pal tremend per al sector hortofructícola i encara hui dia continuem patint les conseqüències”, denúncia el president d’AVA-ASAJA Cristóbal Aguado.
L’organització agrària critica a la Unió Europea (UE) per no haver aportat des del veto rus suficients mesures de suport cap als productes perjudicats per un problema alié al sector primari. D’una banda, Brussel·les no va destinar unes compensacions econòmiques que permeteren pal·liar les pèrdues ocasionades, perquè a penes van cobrir el 40% dels costos de producció i, fins i tot, van deixar fora a cultius com el meló, el #meló# d’Alger, l’albergínia, l’encisam o el caqui (este últim va acabar incloent-se en el reglament comunitari després de les queixes d’AVA-ASAJA).
D’altra banda, l’associació denuncia que la UE tampoc ha obert des de 2014 altres mercats alternatius que puguen absorbir les 230.000 tones anuals de fruites i hortalisses que Espanya enviava a Rússia. Aguado advertix que “els problemes de comercialització es van aguditzar en tota Europa perquè la part que deixàvem de remetre a Rússia, majoritàriament de segona qualitat, acabava congestionant els mercats comunitaris i reduint els preus en origen. A més, durant este temps Rússia ha anat enfortint el seu propi sector agrari i països tercers competidors nostres (com Egipte, Turquia i el Marroc) ens han substituït de manera que serà molt difícil recuperar este mercat en el futur”.
Amb 240 milions de pèrdues, sempre segons les estimacions d’AVA-ASAJA, els cítrics són el cultiu de la Comunitat Valenciana més castigat pel veto rus durant estos primers deu anys en vigor. Mentres el sector citrícola valencià i espanyol ha anat patint un descens de la demanda en els mercats internacionals, països tercers que poden portar els seus cítrics a Rússia han augmentat les seues plantacions i també han aprofitat els acords comercials amb la UE per a guanyar quota de mercat a Europa.
El caqui és una altra producció valenciana especialment perjudicada pel tancament del mercat rus, en acumular 110 milions de pèrdues. Fins a 2014 esta alternativa de cultiu va mantindre una rendibilitat sòlida, gràcies en bona part a l’entrada en escena de l’emergent mercat rus que, a diferència del centre i nord d’Europa, donava preferència a partides de segon calibre. Arran del bloqueig comercial, les cotitzacions a peu de camp es van afonar més del 40%, fins a tal punt que es van situar per davall dels costos de producció. Esta falta de rendibilitat ja ha provocat que la superfície dedicada al caqui haja deixat de créixer en els últims anys per a iniciar un retrocés.
La gran majoria de les fruites de pinyol i les hortalisses produïdes en el camp valencià també van trobar saturacions puntuals d’oferta en els mercats majoristes europeus davant la prohibició russa, ocasionant uns 25 i 15 milions de pèrdues respectivament. Els preus de bresquilles, nectarines i paraguaians es van desplomar a la mitat res més conéixer-se les primeres cancel·lacions a Rússia. I la caiguda de cotitzacions en algunes fruites i hortalisses valencianes va aconseguir el 25% en comparació amb el període anterior a la crisi.
Finalment, la ramaderia valenciana ha patit 10 milions de pèrdues, sobretot durant els primers compassos del veto, perquè l’excés d’oferta de carn de porc en el mercat europeu, al no poder exportar a Rússia, no sols va ocasionar el brusc enfonsament dels preus, sinó que a més va deslligar atacs de ramaders francesos contra camions que transportaven porcí espanyol i d’altres procedències.
Posteriorment, el sector porcí va poder reconduir les seues exportacions a la Xina, on ha aconseguit una certa estabilitat en termes de rendibilitat. No obstant això, actualment existix preocupació per la investigació que ha obert Pequín com a resposta als aranzels imposats per la UE en el sector automobilístic: “Espere que no estiguem davant una altra guerra aranzelària en la qual sempre sale perdent el sector agrari europeu. Brussel·les no pot seguir sacrificat als seus agricultors i ramaders, perquè posa en perill un motor clau en l’economia rural, l’autosuficiència alimentària i la preservació del territori”, assegura Aguado.
