L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) revela, a partir de dades del Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) -organisme dependent del Ministeri d’Agricultura- i de la Base de dades de padró (INE), que la Comunitat Valenciana lidera l’envelliment del sector agrari amb un percentatge rècord del 49,97% que representen els majors de 65 anys entre els perceptors de les ajudes directes de la Política Agrícola Comuna (PAC) en 2023. Este percentatge se situa deu punts per damunt de la mitjana nacional, ja que els majors de 65 anys suposen el 39% dels beneficiaris de les ajudes directes a Espanya, i molt lluny d’altres comunitats autònomes on tan sols signifiquen el 27% (Galícia), el 16% (Astúries) o el 12% (Cantàbria).
Sempre segons dades oficials extretes per AVA-ASAJA, dels 38.943 agricultors i ramaders que perceben ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana, 19.458 tenen més de 65 anys, és a dir, pràcticament la mitat del total. Entre 65 i 40 anys hi ha 17.470 beneficiaris (el 44%), entre 40 i 25 anys hi ha 1.841 (el 4,73%) i menors de 25 anys hi ha a penes 174 (el 0,45%), sent la segona comunitat espanyola amb menor percentatge en esta franja d’edat després de Canàries (0,09%). Tenint en compte que els agricultors joves oficialment corresponen als menors de 40 anys, en la Comunitat Valenciana únicament suposen el 5,18% dels perceptors de les ajudes directes de la PAC.
Per distinció de sexe, els perceptors homes suposen el 60,9% mentres que les dones, amb 15.213 titulars, aconseguixen el 39%. Este percentatge és similar al còmput nacional, perquè les dones que reben ajudes directes de la PAC representen el 37,8%, a l’haver-hi 212.888 dones inscrites a Espanya.
El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, denúncia que “la UE ens posa data de caducitat. Brussel·les viu desconnectada de la perifèria europea, ni s’assabenta ni el Govern espanyol l’informa. Ens temem que ni tan sols llig els nostres advertiments i reivindicacions. Demostra una excel·lència de verb però no d’escolta, un diàleg de sords per a mantindre una Europa de primera i una altra Europa de segona en l’extraradi”.
Afegeix Aguado que “la PAC ha fracassat estrepitosament. Ni permet als majors de 65 anys jubilar-se d’una manera digna, ni garantix una mínima incorporació de joves al sector agrari. La Comunitat Valenciana ostenta el trist honor d’encapçalar a nivell nacional, i probablement europeu, l’envelliment del sector, la falta de relleu generacional i la superfície agrària deixada de cultivar, amb 173.000 hectàrees abandonades. Als problemes de competitivitat, se li suma el minifundisme que arrossega el camp valencià precisament a causa de la crisi de rendibilitat i de suport polític”.
Per això, Aguado reclama que “les bones paraules de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, es traduïsquen en un canvi dràstic de les polítiques agràries que de veritat servisquen per a garantir la rendibilitat i, per tant, el relleu generacional. Continuarem exigint en les taules de negociació i en noves mobilitzacions si fa falta reciprocitat amb països tercers, reequilibri de la cadena alimentària, solucions eficaces per a combatre les plagues i malalties, infraestructures hídriques, redimensionament de les estructures agràries, una aposta decidida per les noves tècniques d’edició genètica, mesures contra l’excessiva fauna salvatge, etc. Si Europa acaba de matar als productors europeus, ho pagarem amb més dependència de països tercers, més inflació alimentària, més camps abandonats, més despoblament rural, més incendis i més desert. Quin territori volem, un verd o desèrtic?”.
