S’acredita a l’Hospital General de Castelló, a l’Hospital La Fe, a l’Hospital Clínic i a l’Hospital General Doctor Balmis
La Conselleria de Sanitat ha comptat amb la col·laboració de grups de persones expertes en la matèria
La Conselleria de Sanitat, a través de les direccions generals d’Informació Sanitària, Qualitat i Avaluació i d’Atenció Hospitalària, ha establit quatre unitats de referència d’atenció a persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
Així, a la província de Castelló serà l’Hospital General Universitari de la capital, en la de València se situaran les unitats als hospitals Universitari i Politècnic La Fe i Clínic Universitari i, finalment, a Alacant, l’atenció es realitzarà a l’Hospital General Universitari Doctor Balmis.
Per això, el centre hospitalari castellonenc atendrà pacients dels departaments de salut de Vinaròs, Castelló i La Plana. L’Hospital Universitari i Politècnic La Fe assistirà a persones afectades dels següents departaments: València-Arnau de Vilanova-Llíria, València-La Fe, València-Doctor Peset, Manises, Requena, València-Hospital General i Xàtiva-Ontinyent.
A més, a l’Hospital Clínic Universitari de València se seguirà a persones dels departaments de Sagunt, València-Clínic-Malva-rosa, La Ribera i Gandia. Finalment, l’Hospital General Universitari Doctor Balmis atendrà pacients de Dénia, Alcoi, Marina Baixa, Sant Joan d’Alacant, Elda, Alacant- Hospital General, Elx-Hospital General, Orihuela, Torrevieja i Elx-Crevillent.
Per a l’acreditació d’estes unitats de referència, vigent durant cinc anys, la Conselleria de Sanitat ha comptat amb la col·laboració de grups de persones expertes en la matèria. Una vegada transcorregut este temps, les unitats hauran de sol·licitar la renovació i acreditar de nou el compliment dels requisits exigits.
L’esclerosi lateral amiotròfica
L’ELA és una malaltia del sistema nerviós central caracteritzada per una degeneració progressiva de les neurones motores en l’escorça cerebral, tronc de l’encèfal i medul·la espinal. A conseqüència d’esta situació, es produïx una debilitat muscular que pot avançar fins a la paràlisi i es pot estendre d’unes zones corporals a unes altres.
Així, l’autonomia motora, la comunicació oral, la deglució i la respiració es veuen afectades, encara que es mantenen intactes els sentits, l’intel·lecte i els músculs dels ulls. Davant estes circumstàncies, el pacient necessita progressivament ajuda per a realitzar les activitats de la vida diària.
Informació i foto: Conselleria de Sanitat.
