«APNAL-Ecologistes en Acció de Vinaròs ha realitzat al·legacions a l’expedient de Declaració d’Interés Comunitari (DIC) de l’activitat d’un camp de tir en les parcel·les 26, 29, 33, 35 i 553 del polígon 43, del terme municipal de Vinaròs, dins de la zona Soterranyes Baixes, lloc de gran riquesa mediambiental i patrimonial».
APNAL-Ecologistes en Acció s’oposa al projecte de camp de tir que projecta l’Ajuntament de Vinaròs en el paratge natural Soterranyes baixes i ha presentat al·legacions per a
evitar que s’aprove la seua declaració d’interés Comunitari.
Este paratge natural, des de 2008, va ser sotmés a greus projectes especulatius industrials que van portar a l’arxiu, en 2017 i per caducitat, de l’expedient de Pla Especial de Reserva de Sòl.
Durant eixe temps, la nostra associació, al costat de l’Associació de Propietaris en Defensa dels Soterranyes, van demostrar l’enorme valor ambiental, patrimonial, agrícola i paisatgístic de la zona, que va ser emparat fins i tot per administracions públiques amb competències ambientals i patrimonials. La Junta de Govern de l’Ajuntament de Vinaròs, en aquells dies, va ocultar i va tergiversar la informació disponible sobre la seua riquesa i va sumir a les arques municipals en un balafiament econòmic de milions d’euros invertits en projectes, estudis i compra de sòl agrícola a preus desorbitats, situació econòmica de la qual encara s’està recuperant.
Per al nou projecte que es proposa des de l’Ajuntament de Vinaròs, la creació d’un camp de tir, s’opta per intentar aprovar una declaració d’interés comunitari [documentació tècnica urbanística i ambiental/paisatgística que és obligatòria en la implantació d’activitats industrials, productives, terciàries i de servicis en sòl no urbanitzable (SNU)].
Considerem que es tracta d’un ús pervers de la Llei 4/1992 sobre Sòl No Urbanitzable, on prioritza el creixement econòmic i dels interessos d’ajuntaments i promotors sobre l’ordenació racional del SNU. Plantejar una *DIC per a esta activitat no sembla respondre a la necessitat de donar resposta a situacions d’excepcionalitat que no van poder ser previstes en la planificació urbana convencional (que va ser la raó de creació d’esta figura legal en la Llei 4/1992), sinó a una tendència dels municipis a utilitzar les DIC per a servir-se del SNU com a succedani de l’urbanitzable o urbà pel seu molt menor cost (més informació: https://recyt.fecyt.es/index.php/cytet/article/view/98694/79919).
Considerem que la DIC hauria de ser denegada per diverses raons:
1. Contaminació acústica: produïda pels trets, tràfec de tota mena de vehicles i persones,…són elements disruptors de l’ecosistema, provocant molèsties a la fauna silvestre fins i tot durant les fases vitals més sensibles (reproducció).
2. Contaminació per metalls pesants: el tir esportiu produïx de manera inherent una contaminació per plom degut a la munició, més la dels compostos dels plats, que contenen derivats d’hidrocarburs, i l’acció sobre els mateixos dels factors ambientals i edàfics. La presència de zones hidràuliques pròximes (barranc de Barana) pot agreujar esta situació, contaminar aqüífers i impactar sobre la biodiversitat i la salut pública.
3. Afecció a les aigües subterrànies: tant en la fase de construcció, com en la de desenrotllament de l’activitat (munició, aigües residuals, olis de motors, etc.), és molt probable que hi haja abocats que acaben contaminant els aqüífers pròxims.
4. Actuació amb fons públics per a una minoria: es preveu utilitzar terrenys i pressupost municipal per al gaudi d’una quantitat ínfima d’habitants que practiquen les modalitats de tir proposades. El projecte naix de la pressió del sector local de caçadors que representen unes 300 llicències. No s’explica l’interés comunitari quan Vinaròs té una població de més de
30.000 habitants i les persones dedicades al tir no representen ni l’1% de la població, una autèntica minoria residual i l’actuació només atén compromisos de sectors polítics procaça.
5. Cost ambiental i econòmic inacceptable: es proposa la construcció d’un camp de tir de 91.000 m² màximament quan ja hi ha construïdes instal·lacions molt pròximes i de característiques similars, com són les del Club de Tir al Plat Les Pedreres a Ulldecona, a 27 km de Vinaròs, i amb modalitats com el fossat olímpic, fossat universal i compak, que ja poden satisfer les necessitats dels pocs aficionats a estes modalitats esportives. Duplicar instal·lacions no té sentit i només fomenta el balafiament econòmic de diners públics. Així mateix, la viabilitat econòmica del projecte brilla per la seua absència.
6. Residus: més i més residus per al medi natural, amb la munició, cartutxos, plàstics, aigües residuals, etc., i sense fixar seriosos sistemes de recollida selectiva.
7. Patrimoni arquitectònic rural: en el sector proposat existixen casetes de pedra en sec. Només es diu que no s’afectaran, però ni tan sols s’invertix en el seu manteniment ni en la
reconstrucció de les quals estan en mal estat. Autoritzar la creació d’un camp de tir municipal no fomenta la conservació arquitectònica rural de la zona.
8. Estudis de baixa qualitat i poc esforç de camp: tant l’estudi urbanístic com especialment l’estudi d’integració paisatgística tenen greus errors, deficiències i un nul esforç per estudiar la biodiversitat i els impactes que ocasionaria el projecte.
APNAL-Ecologistes en Acció considera que el sector Soterranyes baixes ja hauria de ser un paratge natural municipal protegit i l’Ajuntament de Vinaròs, en comptes d’invertir en la seua artificialització, destrucció i balafiament econòmic amb projectes innecessaris i inviables, hauria de fer un pas avant definitiu cap a la seua conservació, reactivació agrícola sostenible, renaturalització i la seua urgent protecció.
Informació i foto: Apnal-Ecologistes en Acció.
