La Universitat de València certifica que no hi havia constància en els arxius històrics de l’existència d’esta activitat en l’enclavament natural
El secretari autonòmic de Medi Ambient assegura que esta troballa “reforça la teoria de la presència o pas de pirateria a l’illa”
La Generalitat ha localitzat a les Columbretes més de 30 monedes sense encunyar pertanyents a un taller de falsificació de finals del segle XVII.
Així ho ha confirmat el secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori, Raúl Mèrida, qui ha destacat que esta troballa “reforça la teoria de la presència o pas de pirateria a l’illa”. Esta reserva natural ja figurava en escrits de l’antiga Grècia, però no hi havia constància que existiren assentaments humans fins al segle XIX, que és quan es va construir el far.
Les 33 monedes sense encunyar van ser localitzades l’any passat per la brigada de la reserva natural durant uns treballs en els antics canals, destinats a arreplegar l’aigua de les pluges per a abocar-les a un aljub. Un dels treballadors, expert en numismàtica, va detectar un xicotet tros metàl·lic de color verd, que pels seus coneixements en arqueologia va saber que era de bronze/cobre i estava tallat amb cisalla.
Després, va anar arreplegant més trossos, la qual cosa es denominen retalls i barretes de bronze, alguns mil·limètrics fins que va localitzar un ‘cospel‘, que és una peça circular en el qual s’encunya la moneda. Al final, va trobar una trentena de ‘cospeles‘, tots ells acumulats en una zona concreta de l’esplanada immediata al cementeri.
Confirmació de la troballa
La notícia es va comunicar al Museu de Belles Arts de Castelló, concretament a Arturo Oliver Foix, expert en arqueologia, qui va confirmar la versió del treballador, i va estimar que podria pertànyer a alguna mena de taller de falsificació de monedes, possiblement del segle XVI-XVII.
El museu va remetre la troballa a la Universitat de València que, després d’estudiar les peces, va corroborar que, encara que no hi havia cap amb signes d’encunyació, indubtablement estaven preparades per a això. I que, per les poques dades que oferixen, sembla que donen suport a la idea que a les Columbretes hi haguera un lloc de falsificació de moneda de finals del segle XVII.
Parc Natural
Com ha explicat Raúl Mèrida, este enclavament és parc natural des del 25 de gener de 1988 i es troba prop de les costes de Castelló, a 28 milles del Cap d’Orpesa, “es tracta d’un xicotet arxipèlag d’origen volcànic a mig camí entre la Península i les Balears”.
Este arxipèlag, pel seu aïllament i excel·lent estat de conservació, alberga diverses espècies animals i vegetals escasses en la resta del Mediterrani, com la gavina corsa, el falcó d’Eleonora o l’escassíssima reseda ‘hookeri‘, i un nombre considerable d’espècies úniques en el món, com la sargantana de *Columbretes o el talòs marítim de *Columbretes.
Els fareros van habitar l’illa de manera pràcticament ininterrompuda durant més d’un segle, en condicions precàries, com demostren les tombes del xicotet cementeri de l’illa, i aprofitaven intensament tots els recursos que oferia un medi terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric.
La xicoteta colònia de fareros i les seues famílies van abandonar les illes finalment el 1975, any en què es va automatitzar el far. “Des de llavors les illes queden deshabitades fins a la instal·lació dels primers servicis de vigilància establits per la Generalitat en 1987”, ha conclòs el secretari autonòmic de Medi Ambient.
Informació i foto: Generalitat Valenciana.
