Durant el primer trimestre es van registrar 28 intercepcions de cítrics, de les quals el 64% provenien d’Egipte, el nostre principal competidor per estes dates
Les dades del sistema europeu d’alertes en aliments revelen que el primer trimestre de l’any se salda amb un nou augment de l’11% en les intercepcions de fruites i hortalisses de països tercers amb matèries actives no autoritzades o amb un LMR superior al permés a la UE, segons denúncia La Unió Llauradora.
De les 226 intercepcions del passat any s’ha passat a les 251 d’enguany, el que reflectix que lluny de disminuir la situació va a l’alça davant la passivitat de les autoritats comunitàries que no fan res per evitar-ho malgrat les dades oficials i les denúncies continuades de La Unió. Si es concreta l’anàlisi el mes de març la cosa encara és pitjor. De 83 intercepcions al març de 2024 s’ha arribat a 94 en 2025, un increment del 13%.
En el cas dels cítrics al llarg del primer trimestre hi ha hagut 28 intercepcions de cítrics i al març 11. El 64% dels rebutjos del trimestre provenien d’Egipte, país que reforça les seues exportacions de taronges al mercat europeu en estes dates i competix amb les nostres a uns preus realment molt baixos.
Si s’analitzen les matèries actives rebutjades es conclou que totes elles són matèries actives l’ús de les quals no està autoritzat per als productors de la Unió Europea o superen el Límit Màxim de Residus autoritzat a la UE, per la qual cosa es tracta d’una clara competència deslleial i un potencial perill sanitari per a les persones consumidores.
Enfront d’esta situació, les autoritats comunitàries continuen amb la seua línia de passivitat absoluta. En este sentit, des de La Unió s’ha proposat a la Comissió Europea un augment al 50% del control d’identitat i físics a les fruites i hortalisses dels països amb major nombre d’intercepcions com són per exemple Turquia i Egipte. Reclama així mateix que s’amplie el període d’estes mesures a un any. Si durant qualsevol dels mesos d’este període, s’observa un increment del 5% de les alertes en algun producte, l’organització planteja el tancament de les importacions d’estos països i dels productes agrícoles amb restes de pesticides no autoritzats a la UE o que superen els LMR establits.
L’organització agrària reitera la necessitat d’establir mecanismes de reciprocitat en els estàndards de producció entre els productes importats i europeus. “No sabem res de les clàusules espill tampoc de cap mena de compromís sobre la reducció de matèries actives en tercers països com es duu a terme a la Unió Europea”, indica Carles Peris, secretari general de La Unió.
Peris assenyala que “les autoritats comunitàries haurien de plantejar-se la seua política de reducció de matèries actives sense alternatives per als agricultors per a lluitar contra plagues o malalties, mentres no siga capaç d’obligar al fet que els productes importats arriben en les mateixes condicions. Si determinades substàncies o productes fitosanitaris són dolentes ací per als consumidors, també haurien de ser les que ens entren amb els productes importats”.
La Unió insistix que els productes importats complisquen amb els mateixos estàndards de producció que els que s’exigix als agricultors europeus. “Nosaltres fem veritables esforços en la reducció de l’ús de pesticides que ens han provocat més dificultats per a controlar les plagues i majors costos productius que hem d’assumir, mentres els productes importats entren sense respectar els estàndards productius que ens exigixen les autoritats de la Comissió Europea”, conclou el secretari general de La Unió.
Informació i foto: La Unió.
