El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha apel·lat al consens i a la unitat per a avançar, més que cap a la «nova normalitat», cap a una «normalitat millorada» que garantisca una societat més prospera i amb major inclusió davant la crisi provocada per l’expansió de la pandèmia de la COVID-19.
«Hem d’alçar-nos i mirar cap avant per a garantir la recuperació, i, per a això, necessitem concitar tots els esforços i totes les voluntats», ha recalcat el *president, que ha afegit: «Res arribarà gratis, res serà fàcil si no hi ha aqueixa voluntat de debò d’arromangar-se i de mirar cap avant junts».
El president ha realitzat aquestes declaracions durant la seua compareixença per a presentar l’informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) ‘La superació de la crisi de la COVID-19 en la Comunitat Valenciana: un full de ruta de la reconstrucció de l’economia’, document que prèviament ha sigut traslladat a les síndiques i els síndics de les Corts en una reunió mantinguda en el Palau de la Generalitat.
El president ha estat acompanyat en l’acte pel director d’Investigació de l’IVIE, Francisco Pérez, i el director adjunt d’Investigació del mateix organisme, Joaquín Maudos, que també han participat en la reunió amb els grups parlamentaris.
El cap del Consell ha recordat que es va comprometre a encarregar aquest informe perquè servira de punt de partida en Les Corts per a la Comissió Especial d’Estudi per a la Reconstrucció Social, Econòmica i Sanitària, que aprova aquest divendres el seu pla de treball. Referent a això, Puig ha subratllat que el document, en el qual s’identifiquen les febleses de la Comunitat i s’estableixen mesures a curt, mitjà i llarg termini per a enfortir el seu sistema productiu, constitueix un «bon inici» per a un «debat rigorós».
«Diagnòstic compartit» per a una «solució compartida»
Puig, que ha destacat que, per a arribar a una «solució compartida, resulta convenient partir també d’un «diagnòstic compartit», ha valorat la «receptivitat» i «disposició» que ha observat en la reunió mantinguda aquest dijous amb les portaveus i els portaveus de les Corts, i ha assenyalat que el document aportat per una institució del prestigi de l’IVIE fa que la Comunitat siga la primera autonomia a comptar amb una eina d’aqueixes característiques que li permetrà avançar en els treballs d’una comissió específica per a la recuperació.
El president ha incidit, d’altra banda, en la necessitat de «accelerar» els processos per a fer front als reptes que se li plantegen a la Comunitat Valenciana a l’hora d’aconseguir una convergència amb la renda mitjana d’Espanya i d’Europa, i també en àmbits com l’envelliment de la població, la transició climàtica o la digitalització. «Ara és més urgent que mai», ha dit el *president.
En aquest sentit, ha manifestat que s’està marcant l’itinerari de tota una dècada, per la qual cosa s’ha de pensar en les pròximes generacions, «i no en les pròximes eleccions», i ha subratllat que l'»espai de l’insult» que s’aprecia en altres llocs d’Espanya «és un intangible negatiu per a la recuperació» que espera que «no contagie» a la política valenciana.
Per part seua, el director d’Investigació de l’IVIE, el catedràtic Francisco Pérez, ha exposat les principals línies de l’informe, que traça un full de ruta per a la recuperació amb un doble objectiu: recuperar com més prompte millor el nivell de benestar previ» a la pandèmia de la COVID-19 i reduir la bretxa que separava a la Comunitat Valenciana de la mitjana nacional en renda per càpita abans de la crisi.
Infrafinançament «tan durador com injustificada»
Francisco Pérez també s’ha referit a la necessitat de comptar amb un «horitzó financer sostenible», i ha al·ludit en aquest sentit a la necessitat de donar solució a l’infrafinançament que arrossega la Comunitat Valenciana «tan duradora com injustificada».
El propi document estableix referent a això que «la reconstrucció exigeix solidaritat a molts nivells, i també en l’interterritorial, perquè la Comunitat Valenciana, ni pel seu nivell de renda ni pel tracte financer que rep dels ingressos públics, compta amb els mateixos recursos que altres comunitats per a posar en peus la seua reconstrucció en condicions similars a unes altres».
El full de ruta traçat en aquest document «exigeix el compromís i col·laboració de tots els actors de l’economia i societat valenciana». Per això, subratlla que la incorporació al grup de regions més dinàmiques «reclama un gran pacte» que compte amb el consens del Consell i les forces polítiques representades en Les Corts, les altres administracions públiques, les empreses, els sindicats, les universitats, les organitzacions socials i la societat civil.
L’informe esmenta «les limitacions del sector públic valencià per a executar polítiques de desenvolupament regional, com a conseqüència del seu finançament clarament inferior a la mitjana de les comunitats». «Mantindre uns nivells de despesa per habitant en sanitat i educació similars a la mitjana suposa un esforç financer major per a la Generalitat i redueix substancialment els recursos disponibles per a la resta de polítiques, especialment per a les de foment del desenvolupament regional. Les conseqüències d’aqueixa situació són més greus en les actuals circumstàncies», argumenta.
Horitzons temporals a curt, mitjà i llarg termini
Per a assentar les bases de la reconstrucció i respondre als reptes als quals s’enfronta la Comunitat Valenciana, es plantegen tres horitzons temporals, a curt, mitjà i llarg termini. Els principals objectius en cadascun d’aqueixos horitzons són:
A curt termini, s’estableix la necessitat d’aplanar la corba de contagis i ampliar la capacitat de resposta del sistema sanitari; sostindre l’ocupació i el teixit productiu; protegir els ingressos dels més perjudicats i mantindre i reforçar la capacitat de pagament de les administracions públiques valencianes.
A mitjà termini, es proposa tornar a generar ingressos perquè puguen continuar funcionant el sector privat i el públic; evitar el risc que representa un endeutament públic insostenible; millorar la seguretat del sistema de salut; millorar la situació de les residències de persones majors; adaptar l’educació a les limitacions derivades del risc de contagi i combatre les seues potencials conseqüències per a la igualtat d’oportunitats; reforçar la capacitat de competir en el nou escenari globalitzat, enfortir el teixit productiu per a guanyar productivitat i incorporar el coneixement com a palanca bàsica per a guanyar competitivitat.
A llarg termini, per a escurçar la bretxa que separa a la Comunitat en PIB per càpita i en productivitat de la mitjana nacional, és necessari abordar reformes estructurals per a corregir les febleses del teixit empresarial i del sector públic. Això requereix, en l’àmbit privat, el reforç del capital humà i de l’esforç inversor en intangibles, en particular en I+D de les empreses; fomentar el creixement de les empreses i la professionalització de la seua adreça; aprofitar les oportunitats de la nova normalitat. I en àmbit el públic, es necessita la modernització de l’Administració; l’agilitació del marc regulador; el reforç de la inversió pública i l’eliminació de la discriminació financera de la Comunitat Valenciana.
Tres grans línies estratègiques
L’informe agrupa les respostes als reptes de la situació creada pel *coronavirus entorn de tres grans línies estratègiques:
– Gestionar l’avanç de la societat del coneixement, la digitalització i el treball del futur per a aprofitar les seues moltes oportunitats.
– Adaptar el teixit productiu a aqueix nou escenari que emergeix de les tendències de canvi tecnològiques, socials i econòmiques perquè siga una normalitat millorada.
– Modernitzar l’estat del benestar i la governança del públic, promovent un desenvolupament sostenible, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible per a 2030, des d’una perspectiva econòmica, social i mediambiental.
A curt termini, considera, com a àmbits d’actuació especialment importants, els següents:
– El manteniment generalitzat de la prevenció per a limitar el risc de contagi.
– L’adaptació del sistema de salut per a millorar la seua capacitat de resposta a les crisis.
– L’adaptació del sistema educatiu a un escenari de presència limitada en els centres i reforç de la digitalització.
– L’enfortiment del sistema d’atenció a la dependència per a respondre als reptes sanitaris i de l’envelliment.
– L’ampliació de la protecció a treballadors i empreses especialment afectats per la nova normalitat, sobretot turístiques.
– Un programa de lluita contra l’exclusió, mitjançant polítiques actives d’ocupació per a col·lectius vulnerables.
– Un programa d’aprofitament empresarial de les oportunitats derivades de la COVID-19, mitjançant iniciatives de col·laboració públic-privada.
– L’impuls a la digitalització de famílies, pimes, microempreses, autònoms i sector públic.
– El reforç de la I+D+i orientat a la solució de problemes derivats de la COVID-19.
– La col·laboració públic-privada, simplificant el marc regulador i agilitant els procediments de contractació.
– El foment de la mobilitat sostenible, des d’una perspectiva mediambiental i de riscos per a la salut.
– La revisió de les prioritats de despesa pública, adaptant-les al nou escenari de necessitats.
– La reforma de finançament autonòmic, per a posar fi a l’actual discriminació de la Generalitat.
Reformes estructurals
A més, conclou també que, una vegada recuperades la renda i l’ocupació, resulta necessari escometre reformes estructurals i millorar l’eficiència d’empreses i administracions des de les següents premisses:
– El creixement basat en el coneixement, augmentant l’esforç inversor en I+D+i, variant la seua composició perquè adquirisquen major protagonisme les empreses i la inversió privada en intangibles.
– El reforç de la col·laboració entre empreses, universitats, instituts i centres tecnològics per a realitzar projectes conjunts que permeten superar els difícils reptes de l’actual crisi i aprofitar les oportunitats.
– La millora dels resultats del sistema educatiu, l’excel·lència formativa i la igualtat d’oportunitats.
– La digitalització del teixit productiu, desenvolupant un ecosistema d’empreses especialitzades en productes i serveis digitals, digitalitzant els models de negoci i desenvolupant les infraestructures 5G públiques o secundades públicament.
– El foment de l’emprenedoria, impulsant les vocacions emprenedores i simplificant el marc regulador perquè facilite el creixement de les empreses.
– La internacionalització competitiva de les empreses, donant suport a la seua adaptació a les oportunitats de la nova normalitat i l’especialització en activitats de valor afegit, amb tasques més qualificades i creatives.
– La relocalització d’activitats, fomentant la col·laboració públic-privada per a atraure inversions que reforcen la posició valenciana en les cadenes de valor, potenciant els clústers i parcs tecnològics.
– El foment de la responsabilitat social corporativa (*RSC) i els sistemes de govern corporatiu professionalitzats entre les empreses valencianes, i la seua col·laboració en objectius mediambientals, socials i tecnològics.
– La reducció d’emissions i atracció d’inversions verdes, impulsant un creixement mediambientalment sostenible i l’aprofitament de les seues oportunitats.
– La digitalització i professionalització de l’Administració pública, per a millorar l’eficiència en la seua gestió i transformar la prestació dels seus serveis i l’avaluació dels resultats de les seues polítiques.
– El sanejament financer de la Generalitat Valenciana per a reduir la seua vulnerabilitat actual i reforçar la seua autonomia fiscal i de despesa.
