Entre un 30% i un 40% de pacients que no tenien una altra alternativa terapèutica estan obtenint curacions amb el nou tractament
L’Hospital Clínic Universitari de València i l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe ja han administrat la nova teràpia CAR-T a 26 pacients des que s’aplicara per primera vegada en la Comunitat fa un any. Un total de 17 han sigut administrades a l’Hospital Clínic i 9 a l’Hospital La Fe.
Existeixen 11 hospitals a Espanya, dos en la Comunitat, acreditats per a dur a terme aquest nou tractament de teràpia gènica avançada per a determinats casos de leucèmia i limfoma.
Carlos Solano, cap del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital Clínic Universitari, ha explicat que «des que realitzem el primer tractament just fa un any, a l’Hospital Clínic hem aplicat la teràpia a 17 pacients, alguns dels quals provenen de comunitats autònomes veïnes. Els resultats fins ara aconseguits en aquests pacients són molt esperançadors encara que és ràpid per a confirmar resultats a llarg termini».
Per part seua, José Luis Poveda, cap de Servei de Farmàcia Hospitalària de la Fe ha explicat que «des que es va iniciar la teràpia, hem realitzat un total de 9 tractaments el La Fe. Les reaccions adverses de medicaments han sigut molt lleus».
La teràpia CAR-T és una forma d’immunoteràpia personalitzada i dirigida específicament al tumor que ha demostrat una eficàcia clara amb una taxa de curació elevada. Constitueix un nou tractament per a pacients amb certs tipus de limfoma o leucèmia que no han respost a altres tractaments i que es consideraven incurables fins a l’actualitat. Aquesta teràpia suposa que almenys entre un 30% i un 40% dels pacients que no tenien una altra alternativa terapèutica, puguen tindre opcions de curació.
Com funciona la teràpia
La funció del sistema immunològic de l’ésser humà és eliminar les possibles cèl·lules tumorals a través dels limfòcits T. Per diversos motius es pot perdre aquesta funció i es pot desenvolupar un tumor.
En la teràpia CAR-T s’extrauen limfòcits T del propi pacient i se’ls introdueix un gen en el nucli amb l’ajuda d’un virus modificat, això fa que els limfòcits del pacient expressen en la seua superfície un nou receptor capaç de reconéixer de forma molt específica les cèl·lules del tumor i combatre’l.
Els limfòcits de cada pacient s’extrauen en el centre hospitalari i posteriorment són enviats a la planta de producció centralitzada a Europa o els EUA on es realitza la modificació genètica. Allí es preparen perquè es «expandisquen» en laboratori i posteriorment es retornen al centre i s’infonen al pacient. Abans del tractament se li aplica al pacient una quimioteràpia no intensa amb la finalitat de preparar l’organisme perquè aquests limfòcits no siguen rebutjats i exercisquen la seua funció.
«És un procediment que requereix gran coordinació de diferents serveis de l’hospital (Hematologia, Farmàcia Hospitalària, UCI, Neurologia, entre altres) i justifica que el Ministeri de Sanitat haja seleccionat per a l’administració de la teràpia CAR-T a centres amb gran experiència en l’ús de teràpies antitumorals complexes, incloent-hi el trasplantament de progenitors hematopoètics», ha explicat Carlos Solano.
