La troballa permet conéixer amb una sensibilitat major del 95% si existeix rebuig de l’òrgan trasplantat
L’equip proposa la tècnica de detecció de nivells d’RNA missatgers que es pot realitzar amb una mostra de sang
Personal investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IS La Fe) i del CIBERCV–ISCIII ha descobert un complex mitocondrial en el sèrum de pacients trasplantats de cor que permet conéixer, amb una sensibilitat major del 95%, si existeix rebuig de l’òrgan trasplantat.
El Grup d’Investigació en Disfunció Miocàrdica i Trasplantament Cardíac, en un treball publicat en ‘American Journal of Transplantation‘, ha descrit l’abast de la troballa d’importants alteracions en el complex mitocondrial per al transport de calci MCU en el sèrum de pacients amb rebuig cel·lular agut.
L’estàndard mundial per a diferenciar el rebuig després d’un trasplantament cardíac és la biòpsia endocardíaca, un mètode invasiu, al qual se sotmeten els pacients en diverses ocasions durant el primer any posterior al trasplantament. La biòpsia, que s’analitza histològicament, té moltes limitacions, mostra una gran variabilitat en el seu resultat i és poc sensible a l’hora de detectar rebuig en absència d’alteracions histològiques.
Nou biomarcador en sang
El complex MCU (mitocondrial calcium uniporter) consisteix en una sèrie de proteïnes que regulen els nivells de calci en el mitocondri. Així, qualsevol alteració d’aquest complex altera el flux de calci, la síntesi d’ATP o el transport d’electrons en el mitocondri, etapes fonamentals per al manteniment energètic de les cèl·lules cardíaques.
Aquestes alteracions modifiquen el potencial de membrana, fins i tot l’estructura del mateix orgànul i la seua capacitat per a generar energia en les cèl·lules del cor, elements essencials per a la seua contracció. Aquests canvis a nivell cardíac a més són reflectits en la sang d’aquesta mena de pacients.
El rebuig cel·lular agut pot arribar a tindre una incidència de fins al 30%, i per això, és necessari disposar de tècniques més sensibles i precises que identifiquen aquest procés al més prompte possible per a poder modificar el tractament farmacològic en aquests pacients. La tècnica utilitzada per l’equip d’investigació de l’IIS La Fe -detecció de nivells d’RNA missatgers- no és invasiva i es pot realitzar amb una simple extracció de sang.
Les malalties cardiovasculars continuen sent la primera causa de mort a Espanya, fins i tot en temps de la COVID-19. Per cada defunció provocada per SARS-Cov-2, hi ha més de 3 per malalties del cor. La insuficiència cardíaca afecta al 3% de la població major de 45 anys i al 9% de més de 74 anys i, a més, representa el 3% de la despesa sanitària espanyola.
Els resultats definitius de l’estudi s’han publicat en ‘American Journal of Transplantation‘, una de les millors revistes internacionals de l’àrea de cirurgia i trasplantament. El treball ha sigut realitzat per les doctores Estefanía Tarazón, Esther Roselló–Lletí, la investigadora predoctoral Lorena Pérez-Carrillo, i els doctors Luis Martínez-Dolz i Manuel Portolés, tots ells de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital La Fe, al costat de Juan Carlos Triviño de Sistemes Genòmics, i la participació de personal investigador de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la.
Reconeixement internacional
El descobriment dels investigadors i investigadores valencians ha merescut l’atenció especial de la Societat Americana de Trasplantaments que els ha dedicat un editorial, que apareixerà al costat de l’article el mes vinent de febrer.
Els doctors Palak Shah (Inova Heart and Vascular Institute), Hannah A Valantine (Stanford University) i Sean Agbor–Enoh (Johns Hopking School of Medicine) dels EUA, autors de l’editorial, han destacat la importància no sols d’identificar el complex MCU com biomarcador diagnòstic de rebuig cel·lular en el trasplantament cardíac, sinó també com una de les bases moleculars del rebuig cel·lular. L’editorial anima a continuar investigant en aquesta nova àrea per a comprendre els mecanismes del procés de rebuig, i per a oferir noves teràpies que mantinguen la salut de l’empelt després del trasplantament.