El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha valorat l’anunci del Govern d’Espanya d’utilitzar la població com a criteri fonamental per al nou model de finançament autonòmic i ha instat a tots els grups polítics a «mirar més enllà de partidismes i pensar en els ciutadans i en la justícia distributiva», per a arribar a un acord ampli que permeta aprovar en el Congrés el nou model.
Així ho ha manifestat durant la seua intervenció en la sessió de control de les Corts, en la qual ha recordat que ha incidit en la necessitat d’aconseguir una «aliança» que permeta obtindre una majoria suficient perquè el nou model de finançament «estiga basat en les persones».
També ha destacat els avanços reeixits fins al moment per a fer possible la reforma del model de finançament i ha assenyalat que existeixen «dos espais de discussió» del nou model, d’una banda el Consell de Política Fiscal i Financera i, per un altre, el Congrés dels Diputats, que és on ha de ser aprovat el model de finançament.
Despesa en serveis públics fonamentals
De la mateixa manera, ha assegurat que mentre arriba el nou sistema de finançament, és fonamental que la inversió i la despesa en serveis públics fonamentals en la Comunitat Valenciana convergisquen amb els de la resta de comunitats autònomes. «Aquesta és la carta de presentació d’un govern que aspira a mantindre l’estat del benestar i a demanar, ara i sempre, el finançament just que es mereixen els valencians», ha assenyalat.
En aquest sentit, ha indicat que mentre en 2013 la inversió per càpita de l’anterior Consell en serveis públics fonamentals va ser un 9,8% menor que la mitjana d’Espanya, actualment la despesa en aquests serveis fonamentals ja se situa en la mitjana del conjunt de comunitats autònomes, en concret en el 100,2%: «Això suposa que les valencianes i els valencians han deixat d’estar maltractats i tenen accés a la sanitat, l’educació o els serveis socials en igualtat de condicions que en la resta d’Espanya perquè invertim el mateix», ha manifestat.
El cap del Consell també ha mencionat que haver aconseguit la convergència en la despesa en serveis públics fonamentals també ha suposat per a la Comunitat Valenciana haver augmentat el seu deute, i ha reivindicat que aquest deute siga assumit per l’Estat espanyol, ja que és provocada per la «falta de finançament en igualtat de condicions».
Canvi d’indicadors
El president ha explicat que hi ha hagut un «canvi de direcció» per part del Govern d’Espanya que ha suposat aplicar indicadors objectius en la distribució dels fons addicionals, com és el criteri poblacional.
Per això, la Comunitat Valenciana ha rebut en 2020 un total de 1.486 milions d’euros procedents del Fons COVID no reembossable, és a dir l’11% en els trams que no estaven vinculats directament amb l’impacte directe de la pandèmia. A més, ha destacat que procedents dels Fons React s’han rebut 1.254 milions, la qual cosa representa el 12,5% del total, i 190 milions per damunt del que haguera suposat el pes poblacional.
Així mateix, s’ha referit a la línia d’ajudes a empreses i autònoms per a 2021, per a la distribució dels quals ha sol·licitat a la Ministra d’Hisenda que s’aplique el mateix criteri poblacional utilitzat en el repartiment dels fons React, la qual cosa suposarà per a la Comunitat Valenciana 650 milions d’euros per a les empreses i els treballadors valencians.
D’altra banda, ha explicat respecte al Fons COVID per al 2021, dotat amb 13.500 milions d’euros, que seran distribuïts amb els mateixos criteris aplicats en la distribució de l’any passat, tal com ha anunciat la ministra.
Durant la seua intervenció, també s’ha referit a una altra mesura de suport adoptada pel Govern d’Espanya, com la supressió de les regles fiscals i l’establiment d’un dèficit de referència de l’1,1%, «la qual cosa ha permés en els mesos de març i abril pagar 700 milions d’euros a empreses i a proveïdors de la Generalitat», ha assegurat.
Finalment, ha destacat que els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021 han sigut «els primers en molts anys que han atés la nostra realitat poblacional».
Superar la pandèmia i reactivar l’economia
En el transcurs de la seua intervenció, ha manifestat que «estem clarament enfocats en la superació de la pandèmia i la reactivació econòmica, i esperem que d’aquesta crisi isca la cohesió social més important».
Així, respecte a la situació epidemiològica, ha destacat que actualment la Comunitat Valenciana presenta la incidència més baixa d’Espanya, gràcies «a l’esforç de tota la societat valenciana» i a «l’extraordinària» resposta del sistema sanitari valencià i de tots els seus professionals.
Quant a la reactivació econòmica, ha dit que el teixit productiu valencià està donant mostra de la seua capacitat de recuperació, i com a mostra d’això s’ha referit al creixement del comerç exterior, experimentat el mes de gener passat, i que aconsegueix el 2,8%, enfront de la caiguda de l’11,4% de la resta d’Espanya, i ha assegurat que això és fruit del treball de les empreses, però també «de l’estabilitat que està produint el Consell».
Mesures per a facilitar l’accés a l’habitatge
Respecte a l’accés a l’habitatge, ha explicat que constitueix una de les prioritats del Consell del Botànic, des del primer moment, i en aquest sentit ha detallat les iniciatives posades en marxa per a garantir aquest «pilar fonamental de l’estat del benestar».
Entre les principals mesures per a garantir aquest dret a les valencianes i valencians, el president s’ha referit a l’aprovació de la Llei de la Funció Social de l’Habitatge, que contemplava mesures contra els desnonaments, serveis de mediació, eines per a traure al mercat a preus assequibles borses d’habitatges buits, o l’Índex de Preus de Referència del Lloguer.
Sobre aquest últim, ha explicat que es tracta d’una eina que serveix de guia per a orientar, des de l’Administració, preus de lloguer de referència, amb l’objectiu que els propietaris que lloguen els seus habitatges a aquests preus puguen accedir a beneficis fiscals i estalviar-se fins a un 5% del tram autonòmic de l’IRPF, amb un màxim de 3.000 euros anuals.
Aquesta mesura ha suposat que 1.500 famílies hagen pogut accedir a un habitatge en zones tensionades, a preus assequibles, perquè els propietaris van poder mantindre els preus gràcies a la bonificació fiscal de la Generalitat.
Puig ha assegurat que el Consell està fent un «enorme esforç» en matèria d’habitatge, com a mostra el fet que la inversió en habitatge per habitant ha augmentat un 430% entre 2015 i 2020; la inversió en ajudes al lloguer s’ha multiplicat per 12 i el nombre d’ajudes per 10; i s’ha ampliat el parc públic de la Generalitat fins als 14.695 habitatges.
Ha conclòs assenyalant que durant 2020 s’han atés les necessitats residencials de 22.380 famílies, 9 vegades més que les de l’últim any de legislatura de l’anterior Govern, i que es continuarà treballant en aquest sentit, amb noves mesures com les contemplades en el decret que està ultimant la conselleria d’Habitatge i que permetrà traure al mercat 19.000 habitatges de grans propietaris.