El vicepresident segon i conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, ha presentat el primer programa d’ajudes a la compra d’habitatges per a joves en municipis xicotets i el programa Recuperem Llars de rehabilitació d’habitatges municipals per a lloguer social. Uns plans en els quals Habitatge invertirà un total de 2,4 milions d’euros «per a reforçar l’Estratègia Valenciana antidespoblament de la Generalitat».
La presentació ha tingut lloc a l’Ajuntament de Morella i ha comptat amb la participació de la directora general d’Emergència Residencial, Pura Peris, el director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica, Alberto Rubio, la directora general de l’Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT), Jeannette Segarra, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i el president de la Diputació de Castelló, José Martí. Allí han estat acompanyats per representants municipals de la comarca.
Dalmau ha destacat la importància d’aquestes ajudes, ja que dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana, 215 tenen una població inferior als 1.000 habitants, la qual cosa demostra que «prop d’un 40% dels municipis valencians es troben en risc de despoblament».
En la seua intervenció ha recordat que en els últims temps s’han escoltat moltes veus que proposen salvar els pobles millorant les seues condicions d’objecte turístic. «Unes propostes que esbossen un ús depredador de les zones rurals i que expulsen els mateixos habitants d’aquests municipis». Es tracta d’unes mirades que també «delimiten el fenomen del despoblament a una preocupació sobre les necessitats de la tercera edat».
Però les conseqüències de la concentració urbana i el despoblament no són un problema que concerneix només els més majors. «És un fet que impacta de ple en la qualitat de vida de la joventut que es veu impedida de desenvolupar un projecte de vida digne en el món rural perquè per a això necessita accedir a un habitatge digne a preus assequibles».
Cal tindre en compte el mal estat dels habitatges disponibles d’aquestes zones rurals, la qual cosa provoca una falta de compradors o inquilins i una falta d’interés de rehabilitar els habitatges per part dels propietaris davant les escasses expectatives de rendibilitat econòmica.
D’aquí ve que la intervenció de les administracions públiques resulte fonamental, ja que amb Recuperem Llars i les ajudes directes d’accés a l’habitatge per a la població jove «contribuïm a la revitalització dels nostres municipis i zones rurals incidint en la base de la vida quotidiana com és l’habitatge, reforçant així l’Estratègia Valenciana antidespoblament de la Generalitat».
Però a més, el vicepresident ha assegurat que aquest impuls a la rehabilitació també comptarà amb un assessorament tècnic, «pròxim i accessible» que exercirà la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica a través de les oficines Xaloc, que es veuran reforçada amb la pròxima arribada dels Fons Next Generation UE.
Per a concloure, ha assegurat que garantir l’accés a un habitatge digne és la millor manera d’arrelar i fer germinar la vida en les zones rurals.
Per part seua, la directora general d’Avant, Jeanne Segarra, ha recordat que «la gent que té ganes d’emprendre un altre projecte de vida en el món rural, es troba amb la problemàtica que hi ha poca gent al poble, però encara hi ha menys cases per a habitar, per a comprar o per a llogar».
També ha agraït al vicepresident i conseller d’Habitatge «la sensibilitat davant una problemàtica recollida en l’Estratègia 20-30 de lluita contra la despoblació. De fet, les línies d’ajuda de la Conselleria d’Habitatge van totes en aquest sentit de discriminació positiva quant a repte demogràfic».
Ha afegit que «això demostra la sensibilitat i el compromís del Govern del Botànic davant una problemàtica que s’havia invisibilitzat i ara no és que li estiguem donant visibilitat, sinó que li estem donant solucions perquè no continue avançant».
Compra en xicotets municipis
Pura Peris ha sigut l’encarregada de presentar les principals línies de les ajudes per a joves per a l’adquisició d’habitatge habitual dins del Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, que en la seua primera edició compta amb un pressupost d’un milió d’euros.
Haurà de ser un municipi rural o nucli de població de la Comunitat, inferior a 5.000 habitants i amb el contracte de compravenda pendent de formalitzar en el moment de sol·licitar l’ajuda. La quantia màxima serà de 10.800 euros per habitatge, amb el límit del 20% del preu de compra.
Podran beneficiar-se les persones majors d’edat amb menys de 35 anys, que no tinguen propietat o en usdefruit d’un habitatge a Espanya, tindre contracte d’adquisició d’habitatge, amb ingressos iguals o inferiors a 3 IPREM i amb residència habitual i permanent per un termini mínim de cinc anys. L’import de l’adquisició no haurà de superar els 100.000 euros.
En la baremació es tindrà en compte que l’habitatge estiga en un municipi en risc de despoblació, els ingressos i les situacions especials. Entre aquestes es troben: famílies monoparentals, nombroses, amb diversitat funcional; desnonament, execució hipotecària; violència de gènere; víctima de terrorisme, jove extutelat, acolliment menor orfe víctima de violència de gènere, situació catastròfica, trastorn mental greu; i dona en risc d’exclusió.
La tramitació serà telemàtica. En els pròxims dies es publicarà la convocatòria i quedarà determinada la data per a accedir a les ajudes.
Rehabilitació d’habitatges o edificis
A continuació, Alberto Rubio ha exposat les línies generals del programa Recuperem Llars de subvencions per a rehabilitar habitatges o edificis d’entitats locals que es destinaran a habitatge en lloguer amb finalitats socials, incloent-hi l’adquisició de l’immoble. Aquest programa compta amb un pressupost d’1,4 milions d’euros.
Podran acollir-se administracions locals que ostenten la titularitat de l’immoble o justifiquen estar en disposició d’adquirir-lo. Hauran de ser habitatges o edificis amb una antiguitat superior a 30 anys, hauran de comptar amb l’Informe d’Avaluació de l’Edifici, el termini per a executar les obres no superarà els dos anys i no podran estar iniciades abans de la sol·licitud de l’ajuda.
La subvenció es calcularà en funció de la població: en municipis de menys de 5.000 habitants el percentatge de finançament podrà ser del 100%; entre 5.000 i 50.000 habitants, d’un 80% i en més de 50.000 habitants, d’un 60%. L’import màxim serà de 500.000 euros per municipi.
Les entitats beneficiàries hauran de complir uns requisits com la inscripció en el registre de la propietat la limitació que l’immoble serà de propietat pública i es destinarà a fins socials en un període mínim de 50 anys.
Respecte als criteris d’adjudicació, es valoraran, entre altres, en funció de la necessitat d’intervenció en l’immoble, dimensió del municipi, si està en risc de despoblació, antiguitat de l’edifici i si es troba dins de l’àrea qualificada «d’espai urbà sensible». Les sol·licituds es presentaran telemàticament i el termini per a la presentació s’iniciarà a partir de l’endemà a la publicació en el DOGV.
Visita obres en centre històric
Prèviament a la presentació, el vicepresident i l’alcalde han visitat les obres ja finalitzades de l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU) del conjunt historicoartístic delimitat per les muralles de Morella. Aquesta actuació, amb un cost d’1,2 milions, ha suposat la intervenció de deu habitatges i s’han edificat quatre nous habitatges.
Posteriorment, han visitat la zona en la qual està previst un ARRU, amb un cost d’uns 475.000 euros, que inclourà la rehabilitació de 16 habitatges unifamiliars i enderrocament i edificació de 3 edificis unifamiliars.
Dalmau ha destacat el «gran esforç que s’ha fet per a conservar l’alt valor patrimonial de Morella, així com per a adaptar el centre històric a les exigències d’accessibilitat i sostenibilitat».
De la mateixa manera, ha explicat que després de la finalització del primer ARRU, «el que s’inicia ara és un procés per a consolidar la total integració de l’entramat urbà de Morella dins de les muralles». Per a això «actuarem en edificis amb necessitat de rehabilitació integral perquè el centre històric de la vila preserve la seua vida quotidiana i els habitants no hagen d’anar-se cap a les zones més noves del municipi (extramurs)».
