El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha presentat durant la seua intervenció en el Debat de Política General de les Corts les línies estratègiques en les quals se centrarà l’acció del Consell per a consolidar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació i enfortir l’estat de benestar valencià.
Entre les principals mesures que el Govern valencià posarà en marxa per a transformar la Comunitat Valenciana, ha destacat l’aposta per la sostenibilitat a través d’un «Green Deal valencià», el desenvolupament del nou estat de benestar, la reactivació dels sectors productius i l’Estratègia d’Innovació i Digitalització.
Durant la seua intervenció, ha oferit bastir ponts amb un gran pacte d’unitat obert a tots per a la superació de la pandèmia, i ha agraït a la societat valenciana la seua resposta a la pandèmia, mostrant el seu convenciment que la «immensa fortalesa demostrada» permetrà «obrir un temps de creixement econòmic i de prosperitat social sense precedents».
«Normalitat millorada»
El cap del Consell ha anunciat la fi de les principals mesures restrictives acordades en la Mesa Interdepartamental per a la Prevenció i Actuació davant la COVID-19, celebrada aquest matí, i que estaran vigents fins al 9 d’octubre.
En concret, ha destacat que, en hostaleria i oci nocturn, s’amplien els aforaments a l’interior fins al 75%, així com el nombre màxim de persones per taula, que passa a ser de 10, i es permet l’ús de la barra per a consumicions mentre es romanga assegut.
Els establiments hostalers podran tancar segons la llicència de cada local i els d’oci nocturn a les 5 del matí. A més, en aquests últims es permet el ball davant del lloc assignat.
Així mateix, s’elimina el nombre màxim de persones en esdeveniments esportius i en partits de lligues professionals de futbol i bàsquet decau el nombre màxim de persones espectadores, sent el límit el 40% de l’aforament en pavellons i el 60% en estadis a l’aire lliure; decauen també les restriccions en comerç, cinemes, teatres, auditoris, museus i biblioteques, així com en seus festeres.
Finalment, ha avançat que s’iniciaran els contacte amb el sector de l’oci i dels festivals per a l’exigència del ‘passaport COVID‘ de vacunació en actes massius.
Recuperació econòmica
El president ha recordat en les Corts a les 7.778 víctimes valencianes del coronavirus, sobre les quals ha assegurat que «sempre portarem en el record», i ha destacat que, «gràcies a l’acció corresponsable» de la societat, en la Comunitat Valenciana s’han salvat més vides i llocs de treball que en altres territoris.
També ha manifestat que, malgrat haver patit «la pitjor pandèmia de la història», actualment hi ha 285.000 afiliats més a la Seguretat Social que en 2015, la qual cosa suposa 3.350 nous llocs de treball cada mes i més de 100 al dia.
D’igual manera, ha assenyalat que, en aquests sis anys de Govern, la Comunitat Valenciana és l’autonomia que més ha crescut en turisme (27%), en producció industrial (9,5%) i en exportacions (38%), i que està recuperant nivells previs a la pandèmia gràcies a «empresaris, autònoms i treballadors», així com als ERTO, les ajudes del Pla Resistir i «la confiança generada per una acció institucional que ha prioritzat el diàleg, el pacte i la gestió».
En l’aposta per la recuperació, ha recordat que el 87% de la població valenciana ja té la pauta completa de dosi contra el coronavirus, la qual cosa converteix a la Comunitat Valenciana en una de les regions amb major percentatge de vacunació del món. Per això, ha avançat que a partir de demà cessarà l’activitat en els centres de vacunació massiva «després d’haver complit la seua missió».
21.200 milions per a la transformació de la Comunitat
Puig ha destacat que la Comunitat Valenciana ja té assignats 21.200 milions d’euros fins a 2027 per a escometre els projectes que contribuiran a la recuperació valenciana.
En concret, ha explicat que 15.270 milions es rebran del programa europeu Next Generation, 2.754 milions del Marc Financer Pluriennal europeu, 526 dels programes europeus en concurrència competitiva, i 2.650 milions de fons autonòmics i de l’Estat, la qual cosa ha assegurat que suposa rebre cinc vegades més recursos que els rebuts d’Europea en dècada i mitja.
Transferència de la gestió de Rodalia
Quant a les actuacions per a reduir les emissions i potenciar el transport públic, ha anunciat que el Consell sol·licitarà formalment, abans que finalitze 2021, la transferència de la gestió del servei de Rodalia a la Generalitat, amb la garantia dels recursos humans, materials i financers, i amb la finalitat de millorar aquest servei.
D’igual manera, el responsable del Consell ha anunciat un nou model de transport a demanda per als veïns i veïnes de les comarques en despoblació, que se sol·licitarà amb un dia d’antelació per telèfon o APP, i es posarà en marxa en 2022.
Nou estat de benestar
El cap del Consell ha assegurat que el nou estat de benestar s’assentisca sobre els pilars de la sanitat, l’educació, l’atenció social, el dret a un habitatge digne i la modernització de la justícia.
Entre les principals novetats en matèria sanitària, ha assenyalat el restabliment de l’atenció presencial en tots els centres de salut i d’especialitats a partir del 4 d’octubre, així com l’activació d’un pla urgent per a l’atenció en salut mental de la infància i la joventut amb la contractació de 69 professionals i 3 hospitals de dia, que s’ampliarà amb el reforç de 270 professionals i 10 hospitals de dia.
Així mateix, entre les actuacions per al «desenvolupament del nou estat de benestar», s’ha referit als 658 milions d’euros que entre 2021 i 2023 s’invertiran per a continuar amb el Pla d’Infraestructures Sanitàries Crèixer+, i ha avançat que abans que finalitze l’any presentarà el pròxim model organitzatiu del sistema sanitari públic articulat a través del nou Servei Valencià de Salut
Nou pla Edificant i pla estratègic d’impuls a l’FP
Quant a Educació, ha assenyalat que s’ampliarà amb 700 milions d’euros el Pla Edificant fins a 2027, la qual cosa permetrà que quan acabe la legislatura ja no existisquen «barracons cronificados».
També en matèria educativa, ha anunciat la universalització de l’educació de 2 a 3 anys abans que acabe la legislatura, la qual cosa suposarà que tots els menors d’aquesta edat tindran una plaça escolar gratuïta, i continuar avançant en l’escolarització dels menors d’1 i 2 anys mitjançant la concessió de 61 milions d’euros a través del bo infantil.
Les iniciatives en aquest àmbit es completaran amb la posada en marxa d’un Pla Estratègic d’Impuls a la Formació Professional, dotat el primer any amb 31 milions d’euros per a «garantir ocupació de qualitat per als joves i reforçar la capacitat productiva de les empreses».
Finalment, ha mostrat el seu compromís de dotar a les universitats valencianes d’un «horitzó estable» per al seu finançament al llarg d’aquest curs.
Pla Convivint d’Infraestructures Socials
En el transcurs de la seua intervenció, Puig ha destacat la inversió de 560 milions que es realitzarà en els pròxims quatre anys a través del Pla Convivint d’Infraestructures Socials per a executar 247 noves actuacions en centres socials destinats a persones majors, amb diverses funcionalitats, amb malalties mentals, per a xiquets i adolescents vulnerables i per a dones víctimes de violència masclista, que permetrà habilitar 6.600 noves places públiques assistencials.
De la mateixa manera, ha assenyalat «l’obligació primordial» de corregir les injustícies per raó de gènere i per a això ha avançat la posada en marxa el Programa Alba, d’atenció a les víctimes d’explotació en àmbits de prostitució o tracta; el reforç dels Centres Dona 24 *Hores; així com l’activació de les oficines de denúncia i assistència a les víctimes de violència de gènere a Alacant i Castelló.
En aquest sentit, el *president ha avançat el propòsit de crear una llei valenciana d’Igualtat, una llei d’Accessibilitat Universal i Inclusiva i una tercera sobre Diversitat Familiar, així com posar en marxa una Estratègia d’Acompanyament enfront de la Soledat No Desitjada, que fomentarà el voluntariat de la joventut per a convertir als majors sense companyia en mentors de joves amb problemes emocionals i socials.
Sobre el quart pilar del nou estat del benestar, ha anunciat que la Generalitat impulsarà un pla per a construir 2.457 habitatges públics destinats al lloguer assequible, la qual cosa ha qualificat d’una «gran operació de col·laboració publico privada» que comportarà una inversió de 294 milions d’euros i impulsarà el sector de la construcció.
Modernització de la justícia
Sobre la modernització de la justícia, ha ressaltat que, fins a l’any 2023, el Pla d’Infraestructures Judicials contempla la inversió de 280 milions d’euros per a la construcció i millora d’edificis; i s’ha referit al Pla d’Eficiència Energètica, així com al Pla de digitalització de la Justícia Valenciana que avançarà l’arribada de l’expedient electrònic.
Finalment ha anunciat la creació de les Oficines d’Ajuda per a la Segona Oportunitat, que estaran situades en les principals seus judicials i que atendran les persones, autònoms i pimes perquè puguen superar una situació d’insolvència i començar un nou projecte.
Al llarg de la seua compareixença, el president ha demanat a la Cambra el reconeixement als funcionaris i funcionàries públics, com ara personal sanitari, docent i de l’Administració, pel seu esforç realitzat durant la pandèmia, i ha mostrat el propòsit del nou estat de benestar de millorar el servei públic i augmentar la seua eficiència.
Finalment, ha anunciat el Pla Gen Digital 2025 dotat amb 1.000 milions d’euros per a accelerar la digitalització de l’Administració, i la qualificació a partir del pròxim 1 de gener com a projectes d’interés prioritari en la Comunitat Valenciana les iniciatives finançades pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència, per a agilitar els tràmits administratius i cooperar amb les entitats locals.
Reactivació dels sectors productius
Respecte de la reactivació dels sectors productius, s’ha referit al desplegament del Pla Estratègic de la Indústria Valenciana, amb 140 milions en ajudes a pimes industrials en 4 anys, l’impuls dels centres tecnològics, que han passat d’arrossegar un deute de 40 milions en 2014, a estar sanejats i rebre 50 milions a l’any; i a la reconstrucció de la Xarxa Exterior per a la Internacionalització de les empreses.
A més ha destacat l’estratègia de suport al sector industrial de la mà de Brussel·les en matèries com la negociació per a reduir els aranzels dels EUA al calçat, aconseguir una producció més sostenible del sector ceràmic que no repercutisca en la seua competitivitat, i la col·laboració amb el sector tèxtil per a la seua adaptació a la nova legislació europea.
Sobre el sector del turisme, ha anunciat que es duplicarà el suport de la Generalitat a aquest sector amb mesures com l’ampliació del Bo Turístic, per al que s’ha previst destinar altres 15 milions d’euros a partir de gener de 2022.
Quant a l’agricultura, Ximo Puig ha mostrat l’aposta del Consell per la reutilització d’aigües; la creació d’un Front Citrícola Valencià a Brussel·les, per a protegir aquest sector de la competència deslleial d’alguns acords comercials; i la lluita contra plagues com la Xylella i el ‘cotonet’, amb una inversió rècord a Espanya de 26 milions en sanitat vegetal i l’impuls de la bioplanta de Caudete per a convertir-la en un Centre referent en la Lluita Biològica.
Sobre la lluita contra la despoblació, ha destacat que continua sent «focus de reequilibri i cohesió territorial», i ha anunciat que el Consell promourà enguany una Llei Integral de Lluita contra la Despoblació en la CV amb mesures de discriminació positiva per als municipis en despoblació.
També s’ha referit al suport al comerç a través del Bo Comerç, dotat amb 5 milions en ajudes complementades amb altres 5 milions que seran aportats pels ajuntaments, i que en 2022 es duplicaran perquè el xicotet comerç reba un total de 20 milions d’euros de les administracions públiques.
D’altra banda, ha assenyalat que el nou Pla cultural estratègic valencià per a 2021-2023 contractarà un miler de professionals de la Cultura durant un any, a través d’ajuntaments i mancomunitats, per a la creació, la didàctica i la mediació cultural, la qual cosa suposarà entre altres aspectes obrir una oportunitat per al sector audiovisual.
Plans d’ocupació Avalem Dones i Patrimoni i Pla Ariadna
Durant el debat de política general, el president ha presentat dos nous plans per al foment de l’ocupació dirigits als sectors més febles davant la recuperació. En concret, ‘*Avalem Dones’ rebrà una inversió de 40 milions i beneficiarà a 32.000 dones valencianes per a fomentar la contractació de dones en treballs en els quals la població femenina està infrarepresentada, o per a desenvolupar plans d’ocupació en municipis en despoblació, formació en competències digitals en l’àmbit rural, o donar suport a la inserció de víctimes de violència masclista, entre altres actuacions.
A més, Avalem Patrimoni estarà dotat amb 5 milions d’euros i permetrà que els ajuntaments contracten, durant un any, a personal destinat a la conservació dels Béns d’Interés Cultural de titularitat pública.
Així mateix, el president ha anunciat una inversió de 1.786 milions d’euros finançats amb fons europeus i recursos de la Generalitat, entre 2021 i 2027 per al Pla Ariadna per a programes d’ocupació juvenil, accés al lloguer, pla de xoc en salut mental i promoció de l’esport, i per a Formació Professional, entre altres qüestions.
Corredor Mediterrani
Durant la seua compareixença, Puig s’ha referit a l’objectiu crucial d’accelerar els terminis del Corredor Mediterrani, i ha destacat l’avanç que ha experimentat aquesta infraestructura des de l’arribada de l’actual Govern central en 2018, encara que «insuficient per al Consell» que espera el seu impuls definitiu mitjançant els fons europeus.
Projectes Estratègics per a la Recuperació
D’altra banda, s’ha referit als Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) que impulsa el Govern, com a acceleradors de la indústria valenciana, atés que permetran la diversificació i enfortiran els sectors tradicionals amb processos més sostenibles i digitalitzats.
I ha esmentat les 5 iniciatives de col·laboració publico privada, amb les quals es pretén accedir a aquests projectes estratègics, com ara la posada en marxa en el port d’Alacant i a Elx de dos centres de proves dins del PERTE de Vehicles Connectats i Autònoms; el desenvolupament de grans consorcis per a accelerar la transformació de la cadena de valor i impulsar la competitivitat del sector agroindustrial; l’impuls a un projecte de desenvolupament i producció de xicotets satèl·lits i 2 clústers a Castelló i València; la creació de laboratoris sectorials i plans de formació en ciberseguretat.
De la mateixa manera ha destacat la instal·lació a València, de la mà del CSIC i la Universitat Politècnica a València, del primer HUB d’investigació sobre Hidrogen Verd, amb una inversió inicial ja aprovada de 9 milions.
Finalment, ha destacat que el Govern ha atés la petició valenciana per a proposar PERTE autonòmics, i ha avançat que el sector ceràmic, fonamental per a Castelló, serà un dels projectors tractors que la Comunitat Valenciana presentarà al Govern.
Estratègia d’Innovació
El cap del Consell ha assenyalat que l’aposta per la innovació permetrà valorar els sectors tradicionals; descentralitzar l’accés a la innovació, i convertir el públic en dinamitzador d’innovació, i ha avançat tres grans projectes innovadors que la Generalitat desplegarà: l’Estratègia Data Center, l’extensió de Districte Digital a tota la Comunitat Valenciana i la nova Fundació d’Investigació d’Excel·lència (ValER), situada a Castelló.
Respecte de l’Estratègia Data Center, dotada amb 160 milions, ha explicat que permetrà convertir a la Comunitat Valenciana en un gran banc per a emmagatzemar dades i situar-la en el radar de les multinacionals.
En aquest sentit ha anunciat que l’empresa la tecnològica Net Hits impulsarà el major Centre de Dades de la Comunitat Valenciana amb una inversió confirmada de 241 milions i la creació de 1.200 llocs de treball, que donarà servei a Europa a una multinacional nord-americana del sector audiovisual.
Sobre l’extensió de Districte Digital a la resta de la Comunitat Valenciana, Puig ha anunciat la instal·lació -entre 2022 i 2023- de 6 clústers innovadors a partir de la iniciativa privada: a Benidorm, sobre turisme; a la Vega Baixa, sobre canvi climàtic i els seus efectes; a Gandia, sobre Salut; a València, sobre ciutats intel·ligents; a Castelló, sobre transició energètica, i a l’interior de Castelló, sobre la despoblació.
Nou model de finançament inajornable
El president ha volgut finalitzar la seua intervenció reiterant la urgència de propiciar una Espanya amb un «finançament just; més sensible amb la diversitat; compromesa amb la cogovernança; superadora d’estructures radials; amb el sector públic descentralitzat i amb joc net fiscal».
En aquest sentit, ha considerat com a inajornable una solució estructural a l’infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana, recordant al mateix temps la «sensibilitat» de l’actual Govern d’Espanya que ha millorat la situació valenciana en qüestions concretes com el repartiment del Fons COVID atenció al criteri poblacional; destinant per primera vegada el 10% d’inversió dels Pressupostos Generals de l’Estat al territori valencià; o condonant el deute de 400 milions d’euros de la Marina.
