L’organització reclama mesures urgents com és el d’una ajuda directa de 400 euros/ha, prioritària per als professionals
La Unió Llauradora alerta de la difícil situació que afronten els productors d’oli d’oliva de la Comunitat Valenciana a l’inici d’una campanya que presenta bones perspectives de collita, però que està marcada per uns preus en origen insuficients que se situen un 30% per davall dels costos de producció. L’organització adverteix que aquesta situació amenaça la rendibilitat de les explotacions oleícoles valencianes i pot agreujar l’abandó d’un cultiu fonamental per a l’economia rural i el manteniment del territori.
Enric Simó, responsable del sector de l’oli d’oliva de LA UNIÓ, assenyala que les perspectives productives són favorables en la major part de zones productores. No obstant això, l’evolució de les cotitzacions està generant una creixent preocupació entre els llauradors. “Tot el que siga per davall dels quatre euros no compensa i més ara, amb els costos del gasoil i dels fertilitzants disparats”, adverteix Simó.
Els preus de referència arreplegats per l’organització situen l’oli d’oliva verge extra entorn dels 3,20 euros per quilo en origen, enfront d’uns costos de producció que passen dels quatre euros. En el cas de l’oli llampant, les cotitzacions se situen entre els 2,50 i els 2,60 euros per quilo. Segons un recent estudi, els costos de cultiu de l’olivar en la Comunitat Valenciana se situarien en uns 4,60 €/kg per al tradicional mecanitzable de secà que és el majoritari en la Comunitat Valenciana, amb la qual cosa l’oli s’estaria pagant aproximadament un 30% per baix dels costos de producció. Per cada 1.000 kg d’oli venuts a 3,20 €/kg, el productor ingressaria 1.400 € menys del que li costa produir-lo.
Una ajuda directa prioritària per als professionals
Davant aquesta situació, LA UNIÓ ha demanat a la Conselleria d’Agricultura una ajuda directa de 400 euros/ha per a l’olivar tradicional de secà, dirigida prioritàriament a llauradors professionals i amb l’objectiu de compensar parcialment la falta de rendibilitat i evitar l’abandó del cultiu en aquestes zones situades amb limitacions naturals i baixa productivitat.
L’objectiu seria compensar el descens de rendibilitat i l’increment dels costos, al qual hem de sumar les característiques estructurals de l’olivar tradicional, el risc d’abandó, així com la funció ambiental, la prevenció d’incendis i el perill de la despoblació.
Aquesta diferència entre ingressos i costos converteix les bones perspectives de collita en una paradoxa per als productors, ja que obtindre més oliva no garanteix una major rendibilitat si els preus de venda no permeten cobrir les despeses de cultiu, recol·lecció i elaboració. “La decepció és majúscula. És frustrant comprovar que una bona collita pot acabar sent sinònim de pèrdues per als qui treballen en el camp i tot per l’especulació pura i dura”, denuncia el responsable sectorial de LA UNIÓ.
L’organització agrària subratlla que la falta de rendibilitat no constitueix un problema puntual d’aquesta campanya, sinó que amenaça la continuïtat de l’olivar valencià. Les dades recopilades per LA UNIÓ xifren en 16.455 les hectàrees d’olivar abandonades en la Comunitat Valenciana, de les quals 6.322 han deixat de cultivar-se durant els últims cinc anys. Aquestes xifres evidencien les conseqüències d’una activitat que perd atractiu econòmic i que troba dificultats per a garantir el relleu generacional. La inestabilitat dels mercats, amb campanyes d’escassa producció i preus elevats seguides d’altres amb cotitzacions molt baixes, dificulta la planificació de les explotacions i desincentiva les noves incorporacions.
“En els últims mesos diversos joves s’han incorporat per exemple a la meua comarca del Maestrat al sector i es trobaran amb un escenari de preus que ni tan sols permet cobrir els costos de producció. Aquesta situació, per descomptat, pot desanimar als qui intenten obrir-se camí en l’agricultura”, assenyala Simó.
A les dificultats econòmiques s’afigen l’increment de les exigències burocràtiques i la incertesa sobre les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), factors que compliquen encara més la viabilitat de les explotacions.
LA UNIÓ recorda que l’olivar exerceix, a més, una funció territorial i ambiental especialment important en nombroses comarques valencianes. El seu abandó suposa la pèrdua d’activitat agrària, ocupació i oportunitats econòmiques en el medi rural, a més de reduir el manteniment de les parcel·les i augmentar l’acumulació de vegetació que pot afavorir la propagació d’incendis.
La situació dels oleïcultors valencians coincideix amb unes previsions de producció favorables en el conjunt d’Espanya. Segons les estimacions del Ministeri d’Agricultura arreplegades en les dades de campanya, la producció espanyola d’oli d’oliva podria arribar fins als 1,6 milions de tones, un 23% més que en la temporada anterior. A aquesta producció se sumarien unes 357.000 tones emmagatzemades de la campanya precedent, la qual cosa elevaria la disponibilitat total fins prop dels dos milions de tones.
LA UNIÓ considera que aquest escenari de major oferta exigeix una gestió adequada del mercat per a evitar que la pressió sobre les cotitzacions acabe repercutint exclusivament en els productors. L’organització insisteix que una bona collita ha de traduir-se en una oportunitat per a les explotacions, no en una nova campanya de pèrdues.
A aquesta situació s’afig la competència de les importacions procedents de tercers països, principalment Tunísia i el Marroc, on els costos de producció són inferiors. Espanya va importar durant els cinc primers mesos de l’any 115.300 tones d’oli d’oliva, un 27,5% més que en el mateix període de 2025, segons les xifres arreplegades en la informació de campanya.
L’organització reclama que el mercat funcione amb condicions de competència equilibrades i denúncia que els productors espanyols han d’assumir exigències laborals, ambientals i fitosanitàries que no sempre són equivalents a les aplicades als països exportadors.
Retirar temporalment fins al 20% de l’oli per a estabilitzar el mercat
Davant aquest escenari, UNIÓ reclama al Govern que impulse mecanismes de regulació contemplats en la normativa europea per a contindre l’enfonsament dels preus en origen i millorar la remuneració dels oleïcultors.
Entre les mesures proposades figura la retirada temporal de fins al 20% de la producció d’oli d’oliva, mitjançant el seu emmagatzematge durant diversos mesos en almàsseres i cooperatives. L’objectiu és reduir temporalment el volum disponible per a la comercialització, evitar una pressió excessiva de l’oferta i afavorir una recuperació de les cotitzacions. Una vegada que les condicions del mercat milloren, l’oli emmagatzemat podria incorporar-se de nou a la comercialització de manera progressiva.
LA UNIÓ considera necessari actuar amb anticipació i evitar que l’abundància de producte es convertisca en un factor d’enfonsament dels preus. L’organització insisteix que els llauradors han de rebre una remuneració que cobrisca els costos de producció i permeta mantindre les seues explotacions en activitat. L’organització adverteix que no es pot exigir al sector que mantinga l’olivar, conserve el territori i contribuïsca a la sostenibilitat ambiental mentre els preus que perceben els productors els aboquen a treballar a pèrdues. Per això, reclama mesures eficaces que permeten estabilitzar el mercat, garantir la rendibilitat de les explotacions i frenar l’abandó d’un cultiu estratègic per a nombroses comarques de la Comunitat Valenciana.
Informació i foto: La Unió.
